El riu Llobregat al seu pas per Sant Boi
El riu Llobregat al seu pas per Sant Boi - agost 2018

Sovint pensem, quan passem per alguns dels ponts que supera el riu Llobregat, que el color marronós que porten les seves aigües no pot ser més que brutícia, contaminació o residus. És una fama que, fa unes dècades podia tenir el seu sentit però que ara és més injusta.

Etimologia romana del riu Llobregat

El cas és que el riu Llobregat, baixa entre marró i vermellós durant bona part de l’any de forma natural. I no hem estat nosaltres els primers que ens hem percatat de la seva tonalitat. Van ser els romans els que el van “batejar”. Llobregat, etimològicament, ve de “rubricatus”, de “ruber”que significa que té el color vermell.

Riu Aigua d'Ora
El riu Aigua d’Ora (afluent del Cardener), un cop passat Sant Pere de Graudescales, al vessant sud de la serra de Busa

Per què aquest color terròs?

I és un color vermell natural. El curs del riu Llobregat, gairebé des del seu naixement, passa per nombroses zones amb lutites vermelles, argiles i llims, que donen la tonalitat al riu, especialment en moments d’avinguda. Són roques molt antigues que tenen aquest color i que amb pluges més o menys intenses tenen facilitat per dissoldre’s a l’aigua i baixar en forma de sediments.

Aquestes tonalitats vermelloses es poden veure especialment clares en algunes zones del prepirineu properes a Berga, al congost de Monistrol (quan el Llobregat supera Montserrat); també al congost de Martorell (per superar el turó del Telègraf o de les Forques) o en el curs alt del Cardener i els seus afluents (contraforts de Busa) i les rieres que s’afegeixen al Llobregat pel marge esquerre abans d’arribar a Manresa, com la Gavarresa o la Riera de Merlès.

riu Llobregat al seu pas per Sant Boi
El riu Llobregat, al seu pas per Sant Boi, en una avinguda de l’octubre del 2017. Foto: @meteovisual

Però el romans també es van fixar, no només en el vermell sinó en el marró. En el color de xocolata clàssic de les avingudes, en moments de grans aiguats. I és per això que es creu que el Llobregat pot derivar també de “lubricatus” (del mot “lubricus”)  que significa fangós, relliscós, en referència clara al color del riu quan ha plogut força.

Queda clar que hi haurà moments en què el riu Llobregat pot portar força contaminants, residus i altres materials humans, però que el color del riu sigui estrictament cosa de la incidència humana és totalment falsa. La geologia, en aquest cas, hi té molt a dir.