Sovint passa que un pensa que només està plovent a Barcelona, o a Mataró, o al Vallès i que un va circulant en cotxe i, a la que baixes del riu Llobregat o puges de la Tordera allò s’ha acabat. De cop i volta un bon sol a partir de Martorell, Piera o Blanes mentre que pot caure literalment el cel al Maresme, Vallès o la mateixa Barcelona. I, evidentment, no és cap percepció, sinó una realitat.
Això passa quan entra el que els meteoròlegs anomenem “rebuf de la tramuntana”, provocat pel dipol orogràfic dels Pirineus. El mecanisme en sí s'”activa” molt sovint després del pas de línies frontals com la que ens creua aquest divendres. Després del pas del front, entra la tramuntana a tot el territori. Una tramuntana que es veu obligada a canalitzar-se en forma de mestral quan entra pel Cantàbric (per seguir el curs natural del riu Ebre) i que s’accelera sobre manera per superar els Pirineus pel costat est a l’Empordà (aquí sí, amb tramuntana pura).
Aquests vents són, per se, eixuts, i no donen pluja més enllà del que pugui acumular el vent de nord a la Vall d’Aran i zones d’influència atlàntica, on encara el vent arriba amb humitat. És en el moment que entren el mestral de l’Ebre i la tramuntana de l’Empordà que es forma una mena de “buit” a sotavent dels Pirineus, aproximadament sobre el vessant sud català. Es tracta d’una petita zona de baixes pressions. I és aleshores quan la natura intenta “omplir” aquest buit i ho fa fent que la tramuntana i el mestral canviïn de direcció en un tram molt concret de la costa.
És aproximadament entre la Selva i el Baix Llobregat on el vent, que més al nord és de tramuntana i més al sud és de mestral, gira a component est i sud-est carregat d’humitat i incidint directament i perpendicular sobre la costa i prelitoral. Això fa que sigui aquesta zona la més afavorida per aquests sovint anomenats ruixats postfrontals o la inestabilitat de l'”endemà” del pas d’un front.
Però el rebuf no sempre comprèn les mateixes comarques. Per bé que la zona més comuna és la que hem descrit, ni sempre és aquesta ni sempre té la mateixa extensió ni sempre dona pluja. Hi ha rebufs exclusius gairebé només de l’Empordà, d’altres que queden limitats al voltant de la Tordera, el Besòs o molt més al sud i gairebé a tocar de Tarragona. I hi ha rebufs que deixen només núvols baixos, alguns ruixats o autèntics aiguats, tot i que aquí també hi juga la situació sinòptica en altres capes atmosfèriques.
El quid de la qüestió serà sempre, fins on entren la tramuntana i el mestral. I això, com bé deia en Bob Dylan, tant sols ho sap el vent.
Aquest cap de setmana tindrem una d’aquestes situacions. A més a més, sembla potent i podria abraçar moltes més comarques que les usuals per a aquest fenomen.
