Cherrapunji és una població de poc més de 14.000 habitants situada a la regió de Meghalaya, en una zona de muntanya al nord-est de l’Índia. El monsó fa que aquest sigui un dels indrets més plujosos del món. De mitjana, s’hi acumulen 11.850 l/m2 anualment, una quantitat que multiplica gairebé per dinou la pluja que cau a Barcelona en un any.
Tal com passa arreu, no cada any s’hi recull la mateixa quantitat d’aigua. Hi ha anys que són més eixuts, encara que per a nosaltres serien excepcionalment plujosos. D’altres, en canvi, la pluja és molt més abundant del normal. Justament, entre l’agost del 1860 i el juliol del 1861 es van mesurar 26.470 l/m2. Es tracta del rècord mundial de pluja en un any, el registre més elevat mai registrat.
9.300 l/m2 en un sol mes
L’altre rècord que ostenta aquesta població índia és el registre de precipitació més elevat en un sol mes. El juliol del 1861 es van acumular 9.300 l/m2. Des que hi ha dades, mai més enlloc del planeta s’ha mesurat una quantitat de pluja superior en un mes.
Què és el monsó?
El monsó de l’Índia és una circulació de vent que es forma per la diferència de temperatura que hi ha entre l’interior i el nord-oest del subcontinent indi respecte de la zona marítima. Durant els mesos d’estiu, el desert del Thar s’escalfa molt i això fa que l’aire d’aquell sector sigui menys dens i tendeixi a pujar. Aquest buit que hi queda s’omple amb la massa d’aire carregada d’humitat que prové de l’oceà Índic.
L’avanç de la massa d’aire és progressiu. Sol iniciar el seu recorregut en direcció cap al nord-oest a finals de maig pel golf de Bengala i acaba de travessar l’índia a principis de juliol. A mesura que l’aire humit va guanyant terreny terra endins va deixant pluges. Quan es troba amb zones de muntanya, la precipitació es fa més intensa i abundant perquè l’aire és forçat a ascendir i això afavoreix la regeneració constant dels núvols. Justament, Cherrapunji es troba en una regió amb muntanyes de més de 1.500 metres d’altitud que és paral·lela a la costa i és, a més, la primera gran serralada que es troba la massa d’aire al llarg del seu recorregut.
Durant la tardor, es produeix l’efecte invers. A mesura que el sol és cada vegada més baix a l’horitzó i arriba menys radiació solar, el desert del Thar es va refredant i l’aire és cada vegada més dens. Això genera un corrent de vent de l’interior cap a la costa i fa recular, de mica en mica, la massa d’aire humit en direcció cap a l’oceà. Aquest procés se sol iniciar a mitjans de setembre pel nord-oest de l’Índia i acaba a mitjans d’octubre al golf de Bengala. A partir d’aquest moment és quan comença l’estació seca.
L’estiu, l’estació de l’any més plujosa
Al contrari del que passa a Barcelona i a bona part de Catalunya, l’estiu és l’estació de l’any més plujosa a Cherrapunji. Entre els mesos de juny i d’agost, de mitjana s’hi recullen 7.500 l/m2. Es tracta de la mateixa quantitat de pluja que es recolliria en dotze anys a Barcelona.
| Barcelona | Cherrapunji | |
| juny | 34 l/m2 | 2.590 l/m2 |
| juliol | 30 l/m2 | 3.093 l/m2 |
| agost | 32 l/m2 | 1.819 l/m2 |
Mentre que a Barcelona el mes més sec de tot l’any és el juliol, a Cherrapunji és el més plujós. Hi plou literalment cent vegades més que a casa nostra. És el món al revés.
Més pluja del compte, aquest maig
El mes de maig del 2022 a la regió de Meghalaya ha estat més plujosa del normal. En el global del territori s’han acumulat 958 l/m2, mentre que la mitjana és de 429 l/m2, segons Departament Meteorològic de l’Índia. És a dir, ha plogut el doble del normal. En el cas concret de Cherrapunji, s’hi han recollit al voltant de 2.400 l/m2, una quantitat molt destacable, però lluny del rècord. Res a veure amb el maig sec i extraordinàriament calorós que hem viscut a Barcelona i a Catalunya.
