Sovint les xarxes socials van plenes de fotografies de cels ratllats, plens de deixants de condensació dels avions. Ha estat el cas d’aquest dimarts al matí, poques hores abans no arribi un canvi de temps que portarà xàfecs i tempestes. Aquestes franges d’origen antròpic posen en relleu, més que mai, la gran intensitat del trànsit aeri diari.
La presència d’humitat en altura, un element clau
L’explicació de la presència de deixants de condensació al cel és relativament senzilla i cal buscar-la en la ciència, en la física dels núvols, i no en teories de conspiració o pseudocientífiques.
Els deixants de condensació dels avions són veritables núvols prims, per tant, estan formats per petits cristalls de gel.
Si l’ambient és molt sec a l’altura a què circulen els avions comercials (a l’entorn dels 10 km), els cristalls de gel s’acaben sublimant, és a dir, passen de sòlid a vapor, i el deixant de condensació (el núvol) desapareix del cel amb celeritat. En aquesta situació, malgrat que el trànsit aeri sigui intens, des de la superfície no en veiem traces apreciables quan passen els avions: les que es formen desapareixen de forma quasi instantània o al cap de pocs segons.
Per contra, si en altura hi ha una capa d’humitat, els deixants de condensació dels avions es mantenen al cel durant força estona i en molts casos evolucionen, s’eixamplen i es converteixen en diferents tipus de núvols alts com els cirrostratus o els cirrocúmulus.
Un exemple pràctic
Et proposem un exemple de fa pocs mesos. El radiosondatge de Barcelona del divendres 9 de setembre, a les 8 h, permet comprovar que aproximadament entre 400 hPa (uns 7.000 m d’altura) i 200 hPa (uns 11.000 m) les línies vermella (temperatura) i blava (punt de rosada) eren pràcticament coincidents, un fet que indica que en aquella franja altitudinal la humitat era molt elevada (pròxima al 100 %). Es tracta, justament, de la franja per on circulen la majoria d’avions comercials. Per tant, els deixants de condensació dels avions formats aquí s’han mantingut al cel durant molta estona.
El perfil d’humitat en altura d’aproximadament la mateixa hora (el divendres, a les 9 h) entre els Pirineus i Barcelona també mostra la presència d’una capa d’humitat entre 250 i 400 hPa aproximadament, del 100 % en alguns punts.
Un avió procedent de París, per exemple, que seguís aquesta trajectòria deixaria molt probablement un deixant ben visible durant bona part del trajecte, si més no abans d’iniciar el descens per aterrar.
El mateix ha passat aquest dimarts, 11 d’abril, amb un tall vertical que, de nou, mostra la presència d’humitat a capes altes de la troposfera i s’han pogut veure, un cop més, nombrosos deixants al cel.
Perfil d’humitat en altura (nord-sud) entre els Pirineus i Barcelona. Font: Meteociel
Com es formen els deixants de condensació dels avions?
Convé recordar que perquè es puguin formar núvols calen determinats ingredients: vapor d’aigua (humitat), nuclis de condensació (petites partícules en suspensió de pols, sal, pol·len o altres partícules contaminants) i un refredament sobtat de l’aire.
Els avions amb motor de reacció usen querosè com a combustible. Quan es produeix la combustió s’originen dos gasos: diòxid de carboni i vapor d’aigua, a banda de petites partícules en suspensió o impureses, que queden en suspensió i actuen de nuclis de condensació. La combustió també allibera molta energia calorífica, un fet que implica que l’aire expulsat pels motors es trobi a una temperatura molt elevada, molt superior a la de l’entorn (que a aquella altura, a uns 10.000 m, volta els -40 ºC).
El contrast amb el fred fa que el vapor d’aigua alliberat es refredi amb celeritat, augmenti la humitat i es condensi el vapor d’aigua damunt les partícules en suspensió. Normalment, però, se sublima, és a dir, passa de gas a gel directament.
D’aquesta manera es formen petites partícules de gel que acaben fent visible un núvol: un cirrus.
Com s’anomenen aquests núvols d’origen antròpic?
L’Organització Meteorològica Mundial (OMM) va incloure els núvols antròpics en la darrera versió de l’Atles internacional de núvols, l’any 2017. La terminologia que es va establir per anomenar aquests núvols afegeix el terme “homogenitus” darrere el nom científic del núvol per designar-ne l’origen humà, com per exemple “Cirrus homogenitus”. Se’ls posa nom quan persisteixen al cel com a mínim 10 minuts.
Si aquests cirrus formats (els deixants de condensació) es converteixen “a posteriori” en alguna espècie concreta de núvol alt, aleshores el núvol resultant de la transformació rep el nom del gènere, espècie, varietat, etc. i al final el terme “homomutatus“, per indicar que ha patit una transformació, una mutació, com per exemple “Cirrus floccus homomutatus” o “Cirrus fibratus homomutatus”.
Val a dir també que la inclusió dels núvols antròpics en l’Atles internacional de núvols va ser, en part, gràcies a una proposta presentada a l’OMM per part de diversos investigadors catalans.
