Durant bona part del mes de maig i aquest inici del mes de juny els xàfecs intensos i les tempestes han estat el pa de cada tarda a l’interior. A la costa també hi ha arribat la pluja, però ho ha fet de manera menys freqüent i menys intensa que no pas del prelitoral cap endins.
Com s’explica aquest fet? Per què les tempestes i els patacs d’aigua esquiven la línia de la costa?
40 l/m² a Barcelona aquest maig, però més de 120 l/m² a l’interior
Aquesta situació de xàfecs de tarda a l’interior ens ha estat acompanyant durant bona part del mes de maig. Això fa que els registres de pluja mensuals més importants es trobin a zones allunyades de la costa.
A Barcelona, aquest mes de maig s’han acumulat al voltant de 40 l/m², amb variacions en funció del barri. En canvi, a una zona força extensa de la Catalunya Central s’hi han acumulat més de 120 l/m², i de manera local, també al Pirineu, més de 150 l/m².
L’escalfor del terra vs. un mar encara fresc
Es tracta d’un escenari ben típic de la primavera. A aquesta època de l’any el sol escalfa de valent durant el matí el terra, fet que fa pujar ràpidament la temperatura a prop de la superfície. Tota aquesta energia afavoreix la formació de grans nuvolades si les condicions són favorables, és a dir, si hi ha humitat i si la diferència de temperatura respecte de capes mitjanes és important.
Per contra, entre els mesos de maig i juny, el mar encara està força fresc. La temperatura de l’aigua va augmentant, però ho fa lentament. Això fa que la massa d’aire que hi ha sobre el mar i a la línia de la costa sigui més fresca que no pas la massa d’aire que hi ha terra endins. En altres paraules, a la costa no hi ha gaire energia per a la formació de tempestes.
Això no vol dir que no es puguin formar xàfecs i tronades a la costa i a mar obert, ni de bon tros. També n’hi ha a la primavera. Ara bé, són molt més freqüents terra endins.
A partir del mes d’agost i durant la tardor, aquesta situació s’inverteix. Per aquesta raó, a la recta final de l’estiu les tempestes i els aiguats més importants tendeixen a afectar el litoral, mentre que desapareixen primer del Pirineu i, posteriorment, de la resta de l’interior.
El paper de l’orografia
Un altre factor que desencadena les tempestes aquests dies són les muntanyes. La presència de turons i serralades fa que l’aire, en remuntar-los, pugui pujar de manera sobtada. És aleshores quan es dispara la formació de les potents nuvolades.
Sense anar més lluny, moltes de les tamborinades que hi ha darrerament es comencen a gestar a tocar de zones de muntanya. És el cas dels núvols incipients que, aquest dissabte de bon matí, hi havia al Montseny (fotografia de l’esquerra) i que, poques hores després, han acabat descarregant un xàfec al Vallès Oriental.
El vent de llevant en altura, un mal conseller
Els ruixats i les tempestes, un cop comencen a descarregar, s’acostumen a desplaçar. La seva trajectòria depèn de molts factors. Un és el vent que hi ha a nivells mitjans i alts.
En cas que bufi vent de component nord per sobre dels 3 a 5 km d’altitud, els nuclis de pluja tendeixen a moure’s en direcció sud. D’aquesta manera, les tempestes que es formen entre Sant Llorenç del Munt i el Montseny poden acabar arribant a Barcelona i el Maresme. Aquesta situació és típica dels episodis de rebuf, després del pas d’un front fred.
Durant les últimes setmanes, però, el vent que predomina majoritàriament a nivells mitjans i alts és de llevant. Aquest vent el que fa és empènyer els ruixats cap a l’oest. Això vol dir que, un cop es formen a la serralada prelitoral, s’allunyen de la línia de la costa i acaben afectant la Catalunya Central.
Els pròxims dies continuarà la mateixa dinàmica
La previsió del temps indica que els pròxims dies la situació variarà ben poc. Mentre que a l’interior hi continuarà havent xàfecs de tarda, a la costa la pluja passarà de llarg.
Segons el model IFS, a Barcelona hi ha ben poques opcions de pluja aquest cap de setmana i la setmana vinent. En canvi, a Berga és probable que acabi plovent en un moment o altre gairebé cada tarda. Potser se’n salven entre dimecres i dijous.
