Les precipitacions de les darreres setmanes no fan espantar el fantasma de l’elevat risc d’incendi forestal al Parc Natural de la Serra de Collserola. Si bé el maig ha estat plujós, principalment a la Catalunya central i a les comarques del prepirineu, les pluges han esquivat la línia de la costa.

Les dades confirmen que, de mitjana, en un mes de maig cauen fins a 56 litres per metre quadrat a Collserola, mentre que enguany n’han caigut 42. Són “benvinguts”, afirma el cap del servei de medi natural del Parc Natural de la Serra de Collserola, Joan Vilamú, que concreta que “només som en una aturada momentània” perquè “no ens ha solucionat la sequera que teníem acumulada”. Així, Vilamú adverteix: “Estem en alerta igual que ho estaríem si no hagués plogut gens”.

Previsió de juny plujós

De tota manera, les pluges del maig fan que, ara per ara, Collserola no estigui en el pla Alfa d’alerta per incendis, com sí que ho havia estat durant un mes d’abril atípicament sec i càlid.

Els models de previsió indiquen que aquesta primera quinzena de juny serà més plujosa i, dels 30 litres que cauen habitualment els mesos de juny, se n’esperaran de mitjana entre 10 i 15 litres més.

Els meteoròlegs apunten que “només són models i es fa difícil concretar com es traduirà això en el territori”, apunta Manel Cascante, de betevé. En aquest sentit, detalla que “interessaria que anés plovent força dies perquè hem de tenir present que, al juny, el sol pica moltíssim i en poques hores s’evapora la humitat”.

Un marge de dues o tres setmanes

La precipitació que s’espera que caigui aquesta primera quinzena de juny servirà per regar, per poc que sigui, Collserola. Una zona del país que, de retruc, es veu afavorida per la pluviositat del maig a les comarques centrals i del prepirineu.

És una mena de quadratura del cercle que, en el pitjor dels casos, es pot entendre com a positiva pel fet que “en casos d’incendi a Collserola, suposaria que tindríem més disponibilitat de recursos de Bombers per actuar”, pronostica Joan Vilamú, que conclou que “el principal problema no seria un incendi a Collserola, sinó la impossibilitat de sufocar-lo mentre coincidissin en el temps altres incendis recurrents” arreu.