Certament aquesta tardor està sent molt eixuta a Barcelona i a bona part de Catalunya. Són ben poques les comarques on la pluja està sent l’habitual. Bàsicament, els sectors on més ha plogut des que va començar el mes de setembre ha estat al vessant sud del Pirineu occidental i punts de les Terres de l’Ebre.
Les darreres setmanes no paren d’arribar borrasques d’alt impacte (les que se les bateja amb un nom) i fronts d’origen atlàntic que deixen molta pluja a força punts de la península Ibèrica i fins i tot del Pirineu occidental. Tot i això, a la costa central no acaben de donar gaire de si. Com és això?
Des de l’oest no acostuma a arribar gaire pluja
Des de mitjans d’octubre s’ha imposat de manera clara la circulació zonal, és a dir, una situació dominada pel vent aponentat i el successiu pas de fronts i borrasques atlàntics.
Quan aquestes pertorbacions arriben a la façana atlàntica de la península Ibèrica, després de recórrer milers de quilòmetres per l’oceà i havent-se carregat d’humitat, deixen pluges abundants a bona part del nord i l’oest. Ara bé, un cop travessen els diversos sistemes muntanyosos, arriben a la Mediterrània molt desgastades i amb pluges ben minses.
És per aquesta raó que s’han anat acumulant registres importants de pluja al Cantàbric, a Galícia i Portugal, però també a bona part de França i les illes Britàniques. Per contra, al vessant mediterrani de la península, la quantitat de precipitació acumulada ha estat escadussera.
Quan els fronts arriben a la Mediterrània i continuen el seu camí cap a l’est solen recarregar-se d’humitat i acostumen a deixar força pluja a l’oest d’Itàlia i a la costa adriàtica. És ben bé com si la pluja fes el salt a Barcelona, al conjunt de Catalunya, i també al País Valencià, Múrcia i l’est d’Andalusia.
El mapa de la pluja acumulada durant la setmana del 29 d’octubre al 4 de novembre, que el podeu veure una mica més amunt, és molt clar en aquest sentit.
La dorsal anticiclònica, l’altra gran enemiga
A banda d’aquesta circulació, que no és gens favorable per a pluges abundants a Barcelona, hi ha un altre element que hi juga en contra. Es tracta de l’anticicló, que el tenim massa a la vora.
La dorsal anticiclònica que treu el nas des del nord d’Àfrica el que fa és desviar cap a latituds més altes les zones més actives dels fronts i les depressions. Això fa que arribin les desfetes d’aquests sistemes i que passin per casa nostra de puntetes, sense deixar gaire pluja (o gens), però sí alts i baixos de temperatura i algunes ventades.
Poquíssima pluja a Barcelona, però lluny de ser la tardor més seca
De la tardor climàtica, que comença l’1 de setembre i acaba el 30 de novembre, en queden pocs dies. Al llarg d’aquests dos mesos i mig que han passat la pluja ha visitat Barcelona en comptades ocasions i, quan ho ha fet, en general ha estat poc abundant.
Des de l’1 de setembre s’han acumulat 81 l/m². És molt poca pluja, tenint en compte que la mitjana climàtica dels tres mesos és de 227 l/m².
Ni de bon tros acabarà sent la tardor més seca registrada a l’Observatori Fabra. El rànquing l’encapçala la tardor del 2022, amb només 32 l/m². La d’enguany, a hores d’ara, se situa en setena posició. Encara queden un parell de setmanes i, si acaba plovent, podria caure algunes posicions més avall d’aquesta llista.
