Les tempestes dels últims dies han fet caure alguns arbres de Barcelona. La caiguda d’arbres o branques, però, no és un fenomen aïllat i a vegades tampoc no coincideix amb un fet meteorològic advers, com la pluja o el vent. El primer que cal tenir en compte per analitzar aquestes caigudes, diuen els experts, és que un arbre a la ciutat, sobretot els que no són en parcs, mai estarà tan sa com els d’un bosc. I això és, bàsicament, perquè les arrels troben molts obstacles per desenvolupar-se d’una manera equilibrada. “Pot ser que el desenvolupament de les arrels sigui totalment anàrquic, que es desplacin més cap a una banda perquè s’han trobat un element de formigó, el metro o els fonaments d’un pàrquing, per exemple”, explica el paisatgista Xavier Bisbe.
Això fa, afegeix, que molts arbres estiguin descompensats i, si hi sumem altres circumstàncies, poden arribar a caure. El vent és la més òbvia. Però també en pot ser un motiu l’estrès hídric que pateixen en situació de sequera. És la causa que es va determinar en el cas de la palmera que fa unes setmanes va caure sobre una noia, que va morir finalment.
Afectacions tant per manca d’aigua com per excés
Eduard López, de l’Institut de Botànica de Barcelona explica que “l’estrès hídric és un fenomen que es produeix quan la quantitat d’aigua que s’evapora a través de les fulles és superior a la quantitat d’aigua que s’absorbeix a través de les arrels“. “Com més prolongat en el temps és aquest estrès hídric més pateix l’arbre i en pitjors condicions es troba”, ha afegit.
Paradoxalment, explica López, que caigui molta aigua de cop, com va passar diumenge passat, tampoc hi ajuda: “Quan el terreny està molt sec el terra és menys permeable i si plou molt de cop aquesta no es filtra, s’acumula i pot arribar a podrir les arrels”.
Els corcs i els fongs “responsables” de les caigudes
Un altre motiu que els pot fer caure són les malalties, els corcs o els fongs, com és el cas de l’arbre caigut aquest dimarts a Sant Antoni. Per prevenir que es desplomin, diuen els experts, cal estar especialment atents als arbres amb escocells petits. És el cas de l’exemplar de Sants, amb una capçada de mida considerable.
