Els xàfecs i les tempestes de divendres, 12 de maig, a la tarda van anar acompanyades de calamarsa. Els grans de gel, d’un diàmetre inferior a 0,5 cm es van deixar veure per molts barris de Barcelona i per diversos indrets de l’entorn metropolità.
Davant d’episodis com aquest, és normal preguntar-se si les calamarsades i les pedregades són habituals a Barcelona. La resposta és clara: sí. Al llarg de l’any fàcilment s’acaben veient grans de calamarsa enmig de ruixats o xàfecs, sobretot en situacions d’entrades d’aire fred i, de manera més freqüent, durant la primavera.
Els Prepirineus i el nord de la Depressió Central, la zona zero
Tomeu Rigo i Carme Farnell, del Servei Meteorològic de Catalunya, van publicar l’any 2019 un article a la revista científica ‘Tethys’ en el qual analitzaven la distribució dels episodis de calamarsa i pedra a Catalunya. A partir de les observacions recollides pels observadors meteorològics i mitjançant la campanya “Caça la pedra / plega la pedra”, i en creuar-ho amb dades de radar, van obtenir el mapa del nombre d’episodis de calamarsa i pedra registrats a Catalunya entre els anys 2006 i 2015 (mapa de l’esquerra).
Les zones més afectades són els Prepirineus i el nord de la Depressió Central. Tot i això, es pot veure com a Barcelona també hi ha hagut força episodis en aquests 10 anys de dades, ben bé al voltant de 70. Evidentment, no tots els episodis són comparables: alguns han consistit en quatre grans de calamarsa però d’altres, en grans d’una mida més considerable o en acumulacions destacables.
Al mapa de la dreta hi consten les observacions de calamarsa i pedra dels anys 2017 i 2018, en què el color indica el mes de l’any de l’observació i la mida del punt, la mida màxima de l’hidrometeor. A Barcelona i a l’entorn metropolità n’hi va haver diversos casos al llarg d’aquells dos anys. Alguns van ser destacables, amb pedra de més de dos centímetres de diàmetre.
Per tant, les tempestes i les calamarsades de Sant Jordi del 2022 no van ser, en cap cas, excepcionals. La diferència d’altres vegades va ser que van enganxar milers de persones al carrer i amb carpes que, en general, no estan preparades per suportar ratxes gaire fortes de vent.
Hi ha hagut un augment de les pedregades?
Els fenòmens d’escala molt local, com les pedregades o els tornados, són difícilment detectables mitjançant eines de radar i, en general, es depèn molt de l’observació directa (que algú ho vegi i ho notifiqui, de fotografies difoses per les xarxes socials, etc.). Això fa que les bases de dades d’aquesta mena de fenòmens es vegin notablement alterades durant l’inici d’aquest segle per l’ús cada vegada més estès dels telèfons mòbils amb càmera i de les xarxes socials.
En aquest sentit, l’augment molt notable de casos reportats durant les dues últimes dècades va lligat a aquest canvis socials. Només amb aquest tipus de dades és molt difícil aclarir si el canvi climàtic hi està tenint alguna cosa a veure. Cal utilitzar altres fonts de dades com, per exemple, les reanàlisis.
Un estudi recent apunta que a bona part del continent europeu hi ha hagut un creixement clar de la freqüència de les pedregades entre els anys 1950 i 2021. Aquest augment també afectar Catalunya i Barcelona. La causa seria l’increment del contingut de vapor d’aigua a la capa més baixa de l’atmosfera, fruit de l’augment de la temperatura. Tot apunta que al llarg d’aquest segle, aquesta mena d’episodis continuaran fent-se cada cop més habituals.
La calamarsada del 20 d’abril del 2001
El dia 20 d’abril del 2001 es va produir una de les calamarsades més notables dels darrers anys a Barcelona. Un potent embossament d’aire fred va anar baixant de latitud fins a situar-se sobre la vertical de Catalunya. La combinació del notable contrast de temperatura entre la superfície i els gairebé -30 ºC que hi havia a 500 hPa (uns 5.500 metres d’altitud) i el rebuf van desencadenar una tempesta al voltant del Vallès Oriental, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat, el Maresme i el Barcelonès que va deixar una calamarsada molt destacable.
En el moment del fort xàfec la temperatura va baixar sobtadament fins a voltar els 6 ºC al centre de Barcelona i fins als 3 ºC a l’Observatori Fabra, on es van recollir 23 l/m2. La calamarsa va deixar una capa de dos-tres centímetres en alguns barris i la circulació de vehicles va ser complicada en alguns moments.
Tot i això, no cal recular tants anys per trobar calamarsades importants. El mes de novembre passat un episodi semblant va deixar l’aeroport del Prat ben emblanquinat i va provocar retards i cancel·lacions de vols.
