La meteorologia podria no ser tan determinant com es pensava per a la dispersió de la contaminació, si més no al centre de Barcelona. Segons un estudi elaborat pel doctor en geografia Marc Lemus-Canovas en coordinació amb el Grup de Climatologia de la facultat de Geografia de la Universitat de Barcelona ha arribat a la conclusió que, al menys durant l’any del seu estudi (2018), la dinàmica interna de la ciutat és difícil de trencar, fins i tot per la meteorologia.
Ni la pluja pot, realment, amb la contaminació
L’estudi, publicat en obert a IOPScience, intenta trobar situacions meteorològiques que aconsegueixin que la pol·lució habitual d’un dia laborable s’equipari amb la d’un cap de setmana (per si, dies molt menys contaminants que els feiners per la reducció del trànsit rodat).
Per a l’estudi, Lemus-Canovas ha fet servir dades de contaminació facilitades per Lobelia i KNMI i patrons meteorològics dels mesos freds de l’any 2018 i ha dividit en vuit patrons les situacions meteorològiques que afecten Barcelona i que poden comportar canvis de temperatura, vent i precipitació favorables a la dispersió de contaminants.
L’estudi conclou que, per bé que tots els canvis de temps ajuden a la dispersió de contaminants, només un patró és capaç de comportar una reducció significativa de la contaminació per NO2 d’un dia feiner i apropar-la als nivells del cap de setmana.
De fet, ni els dies de pluja intensa arriben a aconseguir un descens important de la pol·lució per NO2 al centre de la ciutat, tot i que sí a Collserola.
És, segons Lemus-Canovas, la situació de vent d’oest i nord-oest (que és el que acostuma a bufar més fort a casa nostra) l’únic patró atmosfèric que, en un dia laborable, aconsegueix reduir la contaminació d’un dia feiner fins als valors d’un cap de setmana.
Comportament diferent segons el barri
Però Barcelona és una ciutat gran i l’alegria va per barris. Lemus-Canovas ha constatat en el seu estudi que els barris allunyats del centre (Collserola i la façana marítima especialment) responen millor a la dispersió de contaminants amb diversos patrons atmosfèrics, mentre que el centre de Barcelona es regeix més per la dinàmica interna de la ciutat i li és molt més difícil de dispersar els contaminants en segons quines situacions atmosfèriques.
L’article constata així que, com més gran és la variabilitat diària del NO2, més influència té la meteorologia en la dispersió de contaminants.
Lemus-Canovas incideix que l’estudi que ha realitzat ell ha de ser embrió per a estudis futurs, atès que només ha pogut disposar de les dades d’un any en concret.
Tot i això, tot sembla indicar que la meteorologia, que és molt important en el pronòstic de la qualitat de l’aire, podria no ser-ho tant en segons quines zones de Barcelona.
