El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) ha publicat el quinzè Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics (BAIC 2021), el qual avalua l’evolució recent del clima a Catalunya a partir de diferents indicadors de canvi i variabilitat climàtica.
L’aigua del mar s’escalfa
Un dels resultats que incorpora el butlletí fa referència al mar. Destaca que en el període 1974-2021, la temperatura de l’aigua del mar a l’Estartit ha augmentat a un ritme de 0,3 ºC per decenni en els primers 20 metres de profunditat, i de 0,2 ºC per decenni a 50-80 metres de fondària.
Una dada realment impactant és que el nivell del mar ha augmentat en els darrers 32 anys (1990-2021) a un ritme de 3,1 cm per decenni. Es tracta d’un valor força similar al registrat en altres punts de la Meditarrània occidental.
El 2021 en el context dels darrers anys
El 2021 va ser el dotzè any més càlid a Catalunya des del 1950, amb una anomalia de temperatura respecte al període de referència 1961-1990 de +1,4 ºC. Durant els darrers 25 anys predominen els anys càlids.
Els 12 anys més càlids mesurats a Catalunya des del 1950 s’han registrat en el segle XXI.
La variació de temperatura respecte al període preindustrial (1850-1900) és, en el cas del 2021, de +1,1 ºC, un valor pràcticament idèntic al registrat a escala global.
Pel que fa a la precipitació, el 2021 va ser un any sec amb un 22 % menys de pluja respecte a la mitjana climàtica del període 1961-1990. Els darrers anys secs han estat el 2017, 2019 i 2021. Els darrers plujosos el 2018 i 2020.
Evolució de la temperatura i la precipitació des del 1950 fins a l’actualitat
La temperatura
Per al conjunt de Catalunya, i per al període estudiat (1950-2021), es pot afirmar que la temperatura mitjana anual ha augmentat a un ritme de 0,25 ºC per decenni, un valor que suposa un increment d‘1,8 ºC en els darrers 72 anys.
L’increment ha estat diferencial entre la temperatura màxima i la mínima. La màxima ha pujat 0,31 ºC per decenni, mentre que la mínima ho ha fet 0,19 ºC per decenni. Es tracta de valors estadísticament significatius, per tant es tracta de resultats robustos.
Pel que fa a l’estacionalitat, la temperatura que més ha pujat ha estat la de l’estiu, concretament ho ha fet a un ritme de 0,35 ºC per decenni. La que menys ha pujat ha estat la de la tardor, que ha guanyat 0,2 ºC per decenni.
La precipitació
El comportament de la precipitació no és tan evident i el seu valor mitjà anual mostra una tendència a la disminució d’un 1,5 % per decenni. Es tracta, però, d’un valor sense significació estadística per a un nivell de confiança del 95 %.
L’única estació de l’any amb una tendència significativa estadísticament és l’estiu, amb una disminució d’un 4,8 % de precipitació per decenni.
Què diuen les sèries centenàries de l’Observatori Fabra i el de l’Ebre?
L’anàlisi de les dues sèries centenàries de referència a Catalunya mostra resultats similars en relació a la tendència des de l’inici de cada sèrie. En ambdós casos la temperatura mitjana anual ha augmentat al ritme de 0,15-0,16 ºC per decenni des de l’inici de les observacions.
També la temperatura màxima continua presentant un augment superior al de la mínima (entre 0,18 i 0,19 ºC per decenni en el cas de la màxima, i de 0,12 ºC per decenni en el cas de la mínima).
Igualment, l’estiu és l’estació amb un augment més marcat, 0,2 ºC per decenni.
En ambdues estacions la precipitació presenta una tendència gairebé neutra, dada que no és estadísticament significativa. Convé recordar que el 2021 ha estat l’any més sec mai anotat a l’Observatori Fabra.
Augmenten la intensitat i la durada de les sequeres
El butlletí analitza l’evolució recent d’altres variables com els índexs climàtics extrems, la sequera pluviomètrica, les variables marines i els estadis fenològics dels éssers vius.
En el període 1950-2021 han augmentat els índexs associats amb un clima més càlid. Per exemple, “nombre de dies càlids”, “nombre de dies de calor”, “nombre de nits tropicals”, entre molts d’altres. Per contra, han disminuït els índexs associats a un clima més fred com ara el “nombre de dies freds” o “indicador d’onades de fred”.
En el període 1971-2021 la intensitat i durada de les sequeres avaluades a partir de l’Índex de Precipitació Estàndard ha augmentat al conjunt de Catalunya i els períodes humits són menys extensos i intensos.
A banda d’aquest seguit de dades, el butlletí també parla de la Xarxa Fenològica de Catalunya, de la qual encara no se’n poden extreure grans conclusions pel fet que és una sèrie curta (2013-2021) però amb un gran potencial.
