Entre els dies 30 i 31 de gener del 1986 una profunda pertorbació va deixar una de les nevades més importants a Catalunya del segle XX. La neu va arribar també a Barcelona, als barris de la part alta. Sens dubte, el gruix de neu més important es va registrar a Collserola, on es va superar el pam.
Una depressió atlàntica es va desplaçar ràpidament des del nord de les illes Britàniques fins a situar-se just davant de la costa catalana. En aquest moment es va aprofundir notablement, fet que va donar lloc a una situació de ventades fortes i de precipitació abundant.
La borrasca anava acompanyada d’aire fred a tots els nivells. El descens de la temperatura, fins a arribar a valors de -30/-31 a 500 hPa (uns 5.500 metres) i -2/-4 a 850 hPa (uns 1.500 metres) va fer baixar la cota de neu fins a gairebé el nivell de mar a bona part del país, però no a tot arreu.
Un pam de neu a la part alta
A Barcelona la neu va arribar als barris de la part alta, però el gruix més destacable es va registrar a Collserola. Aquestes són les dades que hi ha disponibles del Servei Meteorològic de Catalunya, pel que fa a la neu acumulada a Barcelona:
- 25 cm a l’Observatori Fabra
- 2 cm als Salesians d’Horta
Al llarg del 30 de gener, la temperatura a l’Observatori Fabra es va moure entre els 0 i els 5 ºC. Es van recollir 43 l/m². Tot i això, ja es venia d’un altre episodi de pluja notable que hi havia hagut entre els dies 28 i el 29. Sumant-los tots dos, es van acumular 93 l/m² en tres dies.
Més d’un metre de neu al nord-est
Les comarques de Girona i de l’est de la Catalunya Central, que és just on el vent incidia amb un major recorregut marítim, són les que van rebre més neu. El Ripollès i l’Alt Empordà van ser la “zona zero” d’aquest episodi.
Es van arribar a mesurar fins a 120 cm de neu a Setcases, 100 cm a Planoles, a Darnius i a la Vajol i 80 cm a Sant Pau de Segúries. Tot i això, a causa de les fortes ratxes de vent, en algunes zones hi va haver sobreacumulacions de diversos metres de gruix.
També al nord de l’enton metropolità hi va haver acumulacions molt destacables, per sobre dels 40 cm. És el cas d’Arenys de Munt (Collsacreu) o Vacarisses.
Al mapa que il·lustra aquesta notícia es pot veure de color rosa pàlid tota la superfície que va quedar coberta per una capa de neu de més de 60 cm de gruix, segons el Servei Meteorològic de Catalunya.
Les conseqüències de la neu humida i el vent
La neu que va caure era molt humida, de manera que era molt pesada i s’enganxava amb facilitat a qualsevol superfície. Precisament, a causa del pes de la neu, van caure diverses torres de línies elèctriques al sector nord-est del país, fet que va provocar talls de llum que es van allargar diversos dies. També van caure molts arbres i es van esfondrar algunes teulades.
L’acumulació de neu va provocar molts problemes en la circulació viària i ferroviarà de manera força generalitzada. No cal dir que s’havien de fer servir cadenes per a moure’s en zones on no és gens habitual.
Rècord de pressió atmosfèrica més baixa
L’aprofundiment de la borrasca en arribar davant de la Costa Brava va ser tan marcat que es va registrar el mínim de pressió atmosfèrica de diverses sèries. A l’Observatori de l’Ebre, el baròmetre va arribar a marca 973,1 hPa, i a la Bisbal d’Empordà, 972,5 hPa. En tots dos casos, mai des que es prenen dades s’havia arribat a uns valors tan baixos.
