La nevada d’aquell dia de febrer no és ni de bon tros una de les nevades recents més rellevants a Barcelona. Només va agafar una mica (un o dos dits de neu) a la part més alta de la ciutat i Collserola però, per contra, va fer gruix a molts indrets del litoral i prelitoral central i sud, així com a nombroses zones de l’interior i de la Terra Ferma. Les incidències viàries van ser notables a les zones més afectades per la neu.
Un parell de centímetres de neu a Collserola
La prèvia d’aquella nevada va ser una entrada d’aire fred d’origen polar marítima, iniciada uns dies abans, que va anar evolucionant cap a una entrada d’aire polar continental “a posteriori”. Entre dilluns 2 de febrer al vespre i dimarts 3 de febrer al matí ens va creuar una primera borrasca atlàntica, el nucli de la qual va transitar per damunt de Catalunya. Aquesta primera pertorbació va ser especialment efectiva als Pirineus, sobretot a la cara nord i zones d’influència. També va deixar una mica de pluja a Barcelona al llarg del matí, fins a 5,5 litres a l’Observatori Fabra.
Dimarts 3 de febrer a la tarda va anar-se aproximant amb celeritat una segona borrasca atlàntica. El nucli de la pertorbació va creuar pel sud de Catalunya. La seva posició i trajectòria van afavorir l’entrada d’aire humit procedent del mar cap a la meitat sud de Catalunya durant la nit del 3 al 4 de febrer. La precipitació més abundant va afectar d’aquesta manera les comarques de Tarragona, el sud de Barcelona i el sud de Lleida.
La borrasca en superfície s’acompanyava d’aire fred en altura, valors de -30 a -32 ºC a la capa de 5.300 metres i al voltant de -4 ºC a la capa de 1.300 metres. Tot plegat va afavorir que la neu agafés còmodament per sobre dels 200-400 metres, tot i que va arribar a fer-ho de forma puntual a cota gairebé zero en alguns punts del litoral sud de Barcelona i de la Costa Daurada.
A Barcelona, la cota es va situar una mica més amunt i no va acabar de baixar fins a darrera hora, quan la precipitació ja anava minvant. Al Tibidabo la neu es va convertir en aigua de matinada, pels volts de les 5 h del matí. La neu va agafar a Collserola, per sobre d’uns 250-300 metres, però també va fer acte de presència de bon matí als barris més alts de la ciutat, sobretot a la ronda de Dalt (la Vall d’Hebron).
Van acumular-se un o dos dits de neu al Tibidabo i a Vallvidrera (1-3 cm). A l’Observatori Fabra van mesurar només 1 cm de neu.
La nevada es va aturar de bon matí a Barcelona i va donar pas a moltes clarianes i ullades de sol “a posteriori”, les quals es van encarregar de fondre bona part de la neu. A la tarda, per contra, va tornar a nevar feblement, però sense arribar a fer gruix.
Gruixos notables i incidències viàries a l’interior
La nevada va ser testimonial a Barcelona, però molt més notable terra endins i cap al sud del país. En punts del prelitoral sud es van acumular registres de 20 a 30 cm de neu. Aquests són alguns dels registres més rellevants mesurats a Catalunya, segons les dades del Meteocat:
- 34 cm al Pla de Manlleu (Alt Camp)
- 28 cm a la Llacuna (Anoia)
- 24 cm a Prades (Baix Camp)
- 18 cm a Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès)
- 15 cm a Falset (Priorat)
- 14 cm a Pujalt (Anoia)
- 12 cm a Lleida – Torre Ribera (Segrià)
- 10 cm a Collbató (Baix Llobregat)
- 5 cm a Igualada (Anoia), Solsona (Solsonès) i Manresa (Bages)
També va nevar a la plana vallesana, fins a 1 cm a Sabadell o 3 cm a Castellar del Vallès.
Les incidències van ser molt notables a la xarxa viària. Nombroses persones van quedar atrapades a l’A-2 (el Bruc), l’AP-2 i l’ AP-7 i s’estima que uns 6.500 alumnes van quedar-se sense poder anar a l’escola aquell dia. També van quedar-se atrapats nombrosos conductors de bon matí a la C-32 (Sitges, costes del Garraf) i a la C-16, entre Terrassa i Manresa.
