L’anticicló és una zona d’altes pressions que acostuma a comportar tranquil·litat meteorològica. A l’hivern això és sinònim de boira i fred en zones enclotades de l’interior i de sol a la resta del territori.
Ara bé, a banda d’aquesta dicotomia de temps, l’anticicló també porta altres fenòmens que de vegades passen desapercebuts, però que són d’allò més curiosos. És el cas de les minves de gener.
El paper de la pressió atmosfèrica
La pressió atmosfèrica no és res més que el pes que exerceix l’aire sobre la superfície. Per tant, quan hi ha un anticicló i la pressió atmosfèrica augmenta, això vol dir que l’aire pesa més de l’habitual.
En aquest cas, l’aire el que fa és empènyer el mar cap avall. El descens del nivell del mar per sota del normal a causa de l’elevada pressió atmosfèrica és el que es coneix com les minves de gener. Pot oscil·lar, segons la situació, entre els 20 i els 50 centímetres.
El cas contrari és la maror ciclònica. Té lloc quan hi ha una depressió molt profunda. La baixa pressió atmosfèrica afavoreix un ascens del nivell del mar, que pot pujar un o dos pams. Ara bé, com que aquestes situacions acostumen a anar acompanyades de fort onatge, no és tan fàcil d’observar-ho.
Com es poden observar?
Encara que se les anomeni minves de gener, el cert és que poden aparèixer sempre que hi hagi un potent anticicló que faci augmentar la pressió atmosfèrica (normalment per sobre dels 1030-1035 hPa). Aquesta mena de situacions són habituals a l’hivern, sobretot al gener, però també els mesos de desembre i febrer.
Per tal que es produeixin les minves, cal que l’elevada pressió atmosfèrica es mantingui alguns dies. A més, també és necessari que la situació marítima sigui molt encalmada per poder-les observar amb facilitat.
Finalment, cal tenir alguna referència de quin és el nivell del mar habitual. En zones on hi ha roques, com per exemple els espigons, és fàcil identificar la marca d’on s’acostuma a trobar l’aigua del mar gràcies a les algues. Per contra, a les platges no és tan senzill i cal parar atenció a les marques de la sorra, com per exemple les pedres de petites dimensions que moltes vegades hi ha sota l’aigua a tocar de la vora del mar i que en situacions de minves queden fora l’aigua.
