Aquests dies el temps està capgirat respecte a la normalitat. Rússia està vivint una onada de calor important que porta a temperatures de fins a 37 ºC a Moscou. Avui Barcelona ha tingut temperatures màximes generalitzades a l’entorn dels 25 ºC.
La causa? Una gran massa d’aire càlid que es veu obligada a pujar cap a latituds altes degut a una zona d’aire més fresc situat a l’Europa Occidental, i que es despenja gairebé fins al nord de la península Ibèrica.
La configuració i posició del corrent en jet, aquest passadís fort de vent en alçada que separa les masses d’aire, posa arguments a aquesta calorada que ha pujat fins a latituds tan altes.
A l’Europa Central hi ha una dorsal amb vents en alçada de component sud que transporten la massa d’aire càlida del nord d’Àfrica cap a les latituds més altes, de tal manera que Itàlia, els països adriàtics, l’Europa de l’Est i bona part de Rússia reben aquesta bafarada de calor.
En canvi, l’Europa Occidental està afectada per una zona d’aire més fresc que deriva d’un embossament d’aire fred situat entre Islàndia i la península Escandinava. Aquest fet actua de bloqueig i obliga l’aire càlid a ascendir per allà on pot: el mediterrani central, la franja central-est del continent europeu i Rússia.
Alguns mitjans de rellevància com ‘Russia Today’ es fan ressò d’aquesta onada de calor sense precedents, amb imatges insòlites per ser la capital russa. Gent amb banyador intentant refrescar-se i remullar-se a diferents fonts de l’espai públic de la ciutat moscovita.
Recòrds de calor gairebé sense precedents
En alguns indrets de Rússia no recorden tanta calor. L’agència de notícies russa TASS informa que la població de Saskilakh, molt a prop del cercle polar àrtic, ha tingut una temperatura màxima de 31,9 ºC. Es tracta del valor més alt des del 1936.
Segons el servei meteorològic rus, Moscou viu l’onada de calor més forta dels últims 120 anys i ho atribueix directament als efectes del canvi climàtic
D’altra banda, a Sant Petesburg, per exemple, estan vivint la calor més forta de les últimes dues dècades. No feia tanta calor des del 1998. La meteoròloga Ginger Zee argumenta que ja han viscut una primavera molt més càlida del que seria habitual.
De fet, les anomalies de temperatura a la Sibèria àrtica són de 8 ºC positius els últims 2 mesos, fet que corrobora una primavera excessivament càlida que ha precedit un inici d’estiu amb calor molt forta.
De fet, si ens fixem en les anomalies de temperatura a Europa, és a Rússia on s’emporten la grossa. Estan tenint temperatures de fins a 16 ºC superiors a la mitjana per l’època de l’any.
L’estiu del 2020 també va ser molt càlid al país. De fet, es van enregistrar 38 ºC a la població de Verkhoiansk: es tracta de la temperatura més alta anotada a l’entorn del cercle polar àrtic des que van començar les observacions meteorològiques.
Conseqüències de les altes temperatures
La pujada de les temperatures al cercle polar àrtic per sobre dels valors habituals té efectes importants sobre els ecosistemes. La fusió del gel pot provocar inundacions i les altes temperatures impliquen incendis forestals freqüents a la zona de Sibèria.
A més, la fusió del permafrost –aquelles superfícies congelades de manera permanent– impliquen l’alliberament de diòxid de carboni (CO₂) emmagatzemat durant milers d’anys.
D’altra banda, la fusió de gel de l’Àrtic està obrint noves rutes marítimes que comporten un canvi en la navegació i una possibilitat de negoci a empreses del sector.
