Fa dies que la calor és notícia a Escandinàvia i a molts països del centre d’Europa i de l’entorn del Mediterrani central. La causa, una bombolla d’aire calent en altura que es despenja des del Sàhara fins a latituds àrtiques. L’anomalia de temperatura en altura ha estat d’entre 12 i 15 graus per sobre la normal.
Malgrat que en els darrers anys aquest sector septentrional ja ha assolit episodis de calor contundent, no és gaire habitual assolir amb tanta facilitat valor de més de 30 graus a latituds de més de 70 graus nord, per damunt del cercle polar àrtic.
Setmana de rècords de temperatura màxima en un juny
Al llarg dels darrers dies han estat diversos els rècords de temperatura màxima anotats en alguns països d’aquest àmbit. Roma, a tall d’exemple, va viure dilluns 27 el dia més calorós mai anotat al mes de juny, amb un valor de 40,7 ºC.
Tromso (Noruega) va anotar una màxima dimarts 28 de juny de 29,9 ºC, un registre que va fulminar el rècord anterior de temperatura màxima en un juny (29,5 ºC de l’any 1974). Al mateix dia també es va assolir la temperatura màxima absoluta en un mes de juny a Tunísia, concretament a la localitat de Tozeur (a tocar el Sàhara) amb un registre de 48,7 ºC.
La localitat de Mehamn (Noruega) a 71 graus de latitud nord, va mesurar dimecres 29 de juny una màxima de 30,8 ºC, un registre que va superar en 5 ºC l’antic rècord de temperatura màxima en un mes de juny.
Calor més continguda a l’oest i el sud-oest d’Europa
La presència d’una massa d’aire atlàntica a l’oest d’Europa, més fresca, ha fet que el termòmetre es mostri aquests dies molt més contingut a l’oest del continent europeu. També és (de moment) el cas de la península Ibèrica i de Catalunya, on aquesta setmana vivim uns dies de calor molt moderada, res a veure amb els valors desorbitats de la primera quinzena de juny.
Aquest dimecres, 29 de juny, la temperatura es movia entre els 26 i els 29 graus al migdia a Barcelona. A la mateixa hora el nord de Noruega i Finlàndia anotaven màximes de més de 30 graus en algunes localitats. La calor d’aquestes regions tan septentrionals no ha estat exclusiva de les hores centrals del dia, de nit també s’han mesurat mínimes tropicals, és a dir, superiors a la marca dels 20 graus.
El perquè de la calor desmesurada a tocar l’Àrtic
Les causes de la calor extrema a latituds tan altes es deu a la combinació d’una onada de calor en aquest àmbit, sumat al moment en què els raigs solars arriben més verticals de tot l’any a l’hemisferi nord, i al que no es pongui el sol en tot el dia per damunt de cercle polar àrtic (el cercle polar àrtic, ubicat a 66,5ºC de latitud nord, determina les zones en les quals es reben 24 hores de llum solar el dia del solstici d’estiu).
La calorada marxarà d’Escandinàvia, però tornarà a Catalunya
Les temperatures desorbitades tenen els dies comptats a l’extrem nord d’Europa. Avançat el cap de setmana, una massa d’aire fresc procedent de l’atlàntic allunyarà les altes temperatures d’aquest entorn i restringirà la bombolla africana cap al sud i el sud-oest d’Europa. Aquest moviment de les masses d’aire implicarà que Catalunya rebi la visita d’una nova calorada a partir de dissabte. La calor s’allargarà, a casa nostra, com a mínim fins a mitjans de la setmana vinent.
