El Parc de Collserola va rebre 6.300.000 visitants durant l’any 2020, un 26 % més que l’any anterior. L’elevada freqüentació s’ha mantingut durant els primers mesos del 2021, en bona mesura a causa de la pandèmia i les restriccions de mobilitat. Molts dels nous visitants, però, han vingut per quedar-se. La massificació pot causar efectes negatius sobre la flora, la fauna i els ecosistemes.
Les dades de freqüentació
Marta Doñoro, cap de servei d’ús públic del Parc Natural de Collserola, destaca que fa anys que el parc registra un increment de visitants: “Ha passat de 2 milions de visites el 2008, a més de cinc milions el 2019 i a “un valor rècord de 6,3 milions de visites el 2020”.
Mirant l’afluència de visitants per zones al llarg del 2020, sobta que gairebé la meitat, 2,8 milions de persones, van visitar el passeig de les Aigües.
Doñoro afegeix que els números de freqüentació d’aquest 2021 van, ara per ara, en la mateixa línia, ja que el primer trimestre de l’any ha estat molt fort. En aquest primer trimestre s’ha registrat un afluència global de 2.100.000 visites, un valor que representa un increment del 76 % respecte al 2019. Es preveu que es puguin comptabilitzar entre cinc i sis milions de visitants a finals d’any.
La pandèmia explica en bona mesura aquestes dades tan elevades del darrers mesos, però s’està veient que s’ha consolidat l’ús, és a dir, que una part dels nous usuaris han vingut per quedar-se
El que preocupa als experts i tècnics del Parc Natural de Collserola és si es manté una major afluència de gent als espais més fràgils. Aquesta problemàtica ja s’està veient, per exemple, a la vall de Gausac, una vall que hi ha entre Sant Cugat i el Tibidabo i que passa per Sant Medir.
L’increment de visitants també està generant canvis d’hàbits dels usuaris habituals. Doñoro explica que s’està observant que, alguns usuaris, per tal d’evitar aglomeracions han deixat de visitar certes zones.
També s’ha vist que, sobretot en el cas de la carretera de les Aigües, molts esportistes han optat per fer esport bé de matinada, bé al capvespre o fins i tot en hores nocturnes, un factor que pot agreujar la pressió sobre la fauna en unes hores tradicionalment de tranquil·litat (us de llums, atropellament d’amfibis o rèptils, etc.).
Què podem fer, i que no, al Parc Natural de Collserola
Per tal de tenir cura del parc convé dur a terme un seguit de recomanacions i obligacions:
- D’entrada és recomanable d’accedir-hi amb transport públic. Hi ha diverses opcions, bé usant els Ferrocarrils de la Generalitat que ens deixaran a peu de parc (les Planes, baixador de Vallvidrera, peu de Funicular, entre d’altres), la Renfe (el Papiol, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Torre Baró o Cerdanyola), o el Metro (Línia 11 i Línia 3 ). També podem pujar amb el nou Funicular del Tibidabo (la Cuca de Llum), o bé usant el bus urbà. El vehicle particular hauria de ser la darrera opció, en cas de fer-ho convé circular a baixa velocitat (màxim 30 km/h en pistes) i evitar aparcar a les entrades de camins o en vorals de conreus.
- Evitar cridar quan transitem per l’interior del bosc, tant per la tranquil·litat dels animals com la d’altres usuaris que volen gaudir de la natura.
- Endur-se sempre les deixalles.
- No es pot fer foc ni barbacoes fora dels espais habilitats.
- Cal portar el gos lligat, tant per seguretat de les persones com de la fauna salvatge.
- No es pot acampar. Només es pot fer a les àrees destinades a tal fi.
- No donar mai menjar als senglars per no afavorir-ne la domesticació i no alliberar mai espècies exòtiques al medi.
- Fer sempre ús de la xarxa de camins senyalitzats i no obrir, ni fer, dreceres.
- En cas d’anar-hi en bicicleta convé circular només per la xarxa d’ús ciclista (250 km), és a dir, camins i pistes de més de tres metres, i per les rutes senyalitzades. Mai fer-ho pels corriols, perquè és l’únic lloc on la fauna hi troba descans. El límit de velocitat màxima és de 20 km/h a Collserola i no es poden fer curses.
Respecte a aquest darrer punt convé incidir en el fet que la normativa ciclista es regeix en les ordenances del parc, aprovades i en vigor des de l’any 2000, per tant, no és un tema nou. És prohibit, així doncs, anar pels corriols, entre altres motius per un tema de seguretat, per tal de protegir els senderistes.
Quins són els impactes sobre el medi natural que es poden vincular a la massificació?
Els experts destaquen que no és senzill demostrar que hi ha un impacte directe de determinats usos sobre determinades espècies d’animals o vegetals. És a dir, és difícil provar amb dades científiques o estudis objectius els efectes reals de la massificació sobre el medi natural.
D’estudis, però, ja n’hi ha alguns que veuen una relació entre l’ús lúdic esportiu o de passeig i l’efecte sobre al medi. Que els efectes siguin més o menys importants depèn del tipus d’ús i del tipus d’ecosistema.
El Parc de Collserola preveu iniciar un estudi a la tardor que anirà en aquesta línia, de com l‘ús intensiu del territori està causant fragmentació de l’espai, un efecte negatiu per exemple en el cas de la fauna, ja que la fragmentació en dificulta la connectivitat interna i externa dels animals, a banda de generar estrès, afectacions en la reproducció o fins i tot disminueix la disponibilitat d’aliments . Les conseqüències són més greus quan la fragmentació es produeix en els espais més sensibles.
Sigui com sigui, i independentment dels estudis o de les dades científiques, el sentit comú ja ens diu que cinc o sis milions de visitants a l’any en un parc natural ha de tenir conseqüències sobre el medi natural.
En el cas de Collserola, tècnics i naturalistes veuen coses: enguany estan preocupats pel fet que ha baixat molt el nombre de nius de rapinyaires. Es tracta d’una evidència, probablement atribuïble a la massificació, però que per provar-ho caldrà realitzar un seguiment molt concret i fer un estudi a llarg termini.
A Collserola les espècies animals susceptibles a patir més efectes són les que requereixen àrees tranquil·les on criar. És el cas de rapinyaires com l’astor, l’aligot, l’àliga marcenca o el gamarús. També espècies que nien a terra com la perdiu o l’enganyapastors. Respecte a aquest darrer ocell, hi ha diversos estudis que indiquen que el pas de persones té un impacte en les seves poblacions. El fracàs dels nius és més elevat quan se situen més a prop de camins i corriols, també quan hi ha més densitat de corriols al seu voltant.
També hi ha estudis que parlen de l’impacte del pas d’excursionistes sobre l’activitat reproductora de determinades papallones.
La creació de corriols nous implica la pèrdua de cobertura vegetal, erosió del sòl, pertorbació de la fauna i impactes en el paisatge, entre d’altres.
Diferent impacte al medi en funció de l’activitat que es realitzi
Un tema important és quin és l’objectiu quan es va a un espai natural: si l’objectiu és descobrir o conèixer l’entorn té un impacte lleu, diferent de si l’objectiu és bàsicament recreatiu.
Els experts destaquen que el problema és, doncs, veure Collserola com un espai únicament pel lleure, com una pista esportiva amb arbres i fauna, i no com a un parc natural.
El problema s’agreuja sobretot si aquest ús intensiu a l’hora de fer esport no es fa en zones habilitades per aquesta fi: anar en bici fora de la xarxa d’us ciclista, o anar a córrer per trialeres i corriols que no formen part de la xarxa de camins establerts per a l’ús públic.
No està tot perdut
Marta Doñoro apunta que en un parc amb tanta pressió humana, si no es compleix la normativa existent cal preveure que hi haurà conseqüències a llarg termini. “El problema és que no els podrem veure fins d’aquí a uns anys”, afegeix.
Ara bé, no tot està perdut. Arran de la greu massificació als espais naturals, agreujada encara més l’estiu del 2020, l’administració, però també diverses entitats i col·lectius esportistes i naturalistes, ja han posat fil a l’agulla. A tall d’exemple, aquest estiu diversos espais naturals restringiran l’accés de vehicles.
Entitats com la Federació Excursionista de Catalunya (FEEC) segueixen un codi de bones pràctiques per fer esport sostenible a la muntanya, tot respectant l’entorn natural. El codi de bones pràctiques s’aplica en l’organització i marxes de muntanya, però també pretén ser un document de referència per a corredors, empreses i altres agents implicats en aquest tipus d’esdeveniments.
Aquest document, promogut per la Fundació Món Rural i amb suport del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, es va crear el 2017 i va comptar amb la participació d’un ampli ventall d’actors i organitzacions.
