A mitjans de maig, un cabirol que va entrar dins la trama urbana de Sant Adrià de Besòs i Badalona i, posteriorment, va caure al mar, al port del Fòrum, on va ser rescatat. Les visualitzacions de cabirols a prop de Barcelona o de Collserola han anat a més en els darrers mesos i anys. Les causes són diverses, no poden atribuir-se només al confinament.
La història del cabirol que va arribar a Sant Adrià de Besòs
El protagonista d’aquesta història es va poder veure per primera vegada al Parc Fluvial del Besòs el dia 28 d’abril. L’animal s’hi va estar uns 10 dies a prop de la platja, a la desembocadura del Besòs, on disposava d’aliments i d’aigua i on es va arribar a convertir en una atracció de fotògrafs i curiosos.
Els agents rurals van arribar a plantejar-se muntar un dispositiu per encaminar-lo riu amunt però, mentrestant, va fugir. L’animal va abandonar el paratge on es trobava però, en lloc de tornar riu amunt, va endinsar-se pels carrers de Sant Adrià de Besòs i Badalona, on s’hi va estar uns cinc dies més. Aquells dies es va activar un grup de policies locals i agents rurals per tal de trobar-lo i immobilitzar-lo. Diversos veïns en van fer avistaments per carrers i places, també a la vora de les vies del tren, entre Sant Adrià i Badalona.
Finalment, dissabte 15 de maig, la Policia Local, els Mossos i els Agents Rurals van rescatar el cabirol a la zona del port del Fòrum, entre Sant Adrià de Besòs i Barcelona. El van trobar dins del mar. Treballadors del port van fer servir una barca per treure’l de l’aigua. El cabirol el va trobar els tripulants d’una embarcació amarrada al moll del Fòrum, qui el van veure nedant dins el mar.
Els Agents Rurals se’n van fer càrrec posteriorment i el van traslladar al centre de recuperació de fauna salvatge de Torreferrussa. L’animal va arribar al centre de fauna amb estrès i símptomes de desnutrició.
Finalment, dimecres 19 de maig, un cop recuperat, els Agents Rurals van alliberar-lo lluny de la ciutat, en un punt de la comarca del Vallès Occidental.
Els cabirols de la serralada de la Marina
Mireia Vila, tècnica de conservació del Parc de la Serralada de la Marina, explica que no s’ha pogut determinar exactament d’on venia el cabirol de Sant Adrià de Besòs: “El més probable és que vingués del costat vallesà de la serralada de Marina, o bé que hagués arribat a l’àrea de Montcada a través de corredors biològics que connecten amb l’interior i el nord del Vallès Occidental”.
Fos com fos, el cabirol va resseguir —posteriorment— el curs del Besòs fins arribar a la desembocadura. La millora d’hàbitats de la riba del Besòs, amb més zones on camulfar-se, probablement li facilités el desplaçament.
L’experta destaca que a la serralada de la Marina en tenen dades sobre la presència de cabirols (constància) des del 2014. Aquesta informació procedeix, en bona mesura, dels caçadors, els quals en passen l’estadística als experts. Se sap, d’aquesta manera, que actualment en un 17 % de les batudes de caça que es fan al Parc de la Serralada de la Marina s’hi localitza cabirol (visualitza). Vila recorda que “el cabirol d’entrada no es pot caçar a les àrees privades de caça (APC) del Parc, tot i que en funció de la densitat observada, els plans tècnics de cada APC permeten, prèvia autorització, que de tant en tant se’n caci algun”.
Els exemplars de la serra de la Marina han arribat aquí descendents dels alliberats a principis dels 90 al Parc del Montnegre Corredor (els quals van ser portats de la Gascunya/França). Des de llavors, s’han estès cap al sud tot resseguint la serra litoral. Es desconeix, però, si també n’han arribat procedents del Montseny o del Moianès, on també se’n van alliberar.
Cabirols a les portes de Collserola
A finals de desembre, però també durant els mesos més estrictes de confinament, es van poder fotografiar cabirols a prop de Collserola. Els experts del Parc Natural de Collserola expliquen que, tot i que fa anys que es produeixen observacions puntuals, no es pot parlar d’una població establerta en aquest espai.
La població ha anat a més en els darrers anys
La població ha anat clarament a més els darrers anys, sobretot a partir dels anys 90, moment en el qual se’n van començar a alliberar a diversos indrets del país. El motiu d’aquesta repoblació va ser perquè les poblacions a Catalunya van arribar a mínims a finals dels 80, després d’un fort descens durant la segona meitat del segle XX. En aquell moment només eren presents als massissos del Pirineu Central.
La millora dels espais naturals, la gestió i conservació de les espècies de fauna i l’increment de la superfície forestal als 90 va propiciar que es poguessin iniciar diversos projectes de reintroducció del cabirol a diversos espais naturals de les serralades litorals: des del Cap de Creus fins als Ports: se’n van alliberar al Cap de Creus, la Zona Volcànica de la Garrotxa, el Montseny, el Moianès, l’Alt Camp, el Priorat, els Ports de Tortosa i al Montnegre Corredor.
Actualment, el cabirol es troba en expansió a Catalunya i a bona part de l’estat espanyol. Malgrat això, que la distribució sigui extensa no vol dir que l’abundància sigui elevada arreu.
En el cas de la serralada de la Marina es fa difícil quantificar-ne la població. Les visualitzacions de cabirol en aquest espai natural són nombroses des de fa anys, tot i que es fa difícil valorar si és perquè realment n’hi ha més, o bé perquè hi ha molts observadors i moltes persones amb telèfon mòbil. Al Parc de la Serralada de la Marina s’ha previst incrementar la densitat de càmeres de fototrampeig per quantificar-los, per bé que aquest sistema té limitacions.
Problemes associats a l’augment de la població de cabirols
A Europa, el cabirol s’ha convertit ja en un problema pel fet de causar més accidents de trànsit que no pas el porc senglar. Els experts no saben si això també acabarà passant a Catalunya i al Parc de la Serralada de la Marina.
Els cabirols són animals territorials. Els més forts expulsen els més joves, els quals es veuen obligats a establir-se a altres zones (menys òptimes). Durant el desplaçament poden causar accidents.
També poden causar-ne durant els seus moviments habituals, ja que se sap que no són només animals forestals i poden desplaçar-se també a àrees de conreu i zones més obertes. Justament alguns pagesos també han patit les incursions d’aquests animals dins dels seus terrenys i cultius.
Es tracta de mantenir l’equilibri, tot i que no és senzill pel fet que no té depredadors naturals (només el llop). L’únic control de la població és via caça, una activitat principalment esportiva que pot anar de baixa si no hi ha recanvi generacional dels caçadors.
Com és el cabirol?
El cabirol és el cèrvid europeu més petit. Quan és adult pesa entre 15 i 30 kg i té una llargada de poc més d’un metre. El seu pèl és de color terrós rogenc a l’estiu i grisós a l’hivern.
Mascles i femelles són molt similars, tot i que els mascles són una mica més grans. Els mascles adults tenen banyes amb tres puntes, mentre que les femelles no porten banyes i són una mica més petites. Les cries tenen taques blanques distribuïdes en fileres que canvien per un pelatge bru uniforme quan tenen uns cinc mesos.
És un animal totalment herbívor, la seva alimentació és molt variada. Consumeix plantes herbàcies, fulles i brots tendres d’arbres, arbustos o esbarzers. Prefereix zones de contacte entre boscos i conreus, boscos i prats o boscos vells i boscos joves.
Els mascles són molt territorials i solen delimitar de forma molt precisa el seu territori durant l’època de zel (abril-finals agost) amb senyals visuals i olfactives per evitar que altres mascles siguin dins del seu territori.
Entre el juliol i l’agost solen aparellar-se els cabirols. Les cries solen gestar-se durant cinc mesos, però els parts es produeixen entre mitjans de maig i juny. Aquest decalatge de cinc mesos es deu al que s’anomena ovoimplantació diferida, és a dir, quan un òvul queda fecundat l’embrió s’implanta a l’úter però no es comença a desenvolupar fins a finals d’any, entre desembre i gener. Que tiri endavant, o no, dependrà de la condició física amb la qual arribi la femella (si no està bé no prosperen els embrions, un dos o tres). També permet que neixin en una època de l’any ideal (maig).