El nivell dels embassaments és un indicador evident del context de sequera en el qual es troba immers un territori, malgrat que la demanda d’aigua pot variar en un context històric. Actualment, per exemple, disposem de dessalinitzadores i d’aigua regenerada, elements dels quals no es disposava ara fa uns quants anys. Per tal d’avaluar la sequera pluviomètrica existeixen diversos índexs de sequera.
L’índex de precipitació estàndard (IPE) avalua l’estat de la sequera
L’índex de precipitació estàndard (IPE) del Servei Meteorològic de Catalunya permet fer l’avaluació de l’excés o dèficit de precipitació en un territori mitjançant diverses escales temporals.
Els intervals curts (escales o finestres inferiors a nou mesos) són útils per estimar la humitat del sòl, per tant donen informació de la disponibilitat d’aigua de boscos i sembrats. Els intervals grans (de més de 12 mesos), aporten informació sobre l’estat de les aigües subterrànies, els cursos d’aigua i també l’emmagatzematge d’aigua als pantans.
El mapa dels darrers 24 mesos publicat recentment pel Meteocat evidencia clarament la gravetat de la sequera. El color vermell, el qual indica condicions de sequera excepcional, tenyeix una gran extensió del territori, més d’una quarta part del país.
Aquest grau de sequera engloba tot el litoral i el prelitoral centrals, punts de la Catalunya Central i bona part de la Costa Brava, la plana empordanesa i el massís de les Alberes. Hi ha també rodals dispersos en zones interiors i en algunes valls dels Pirineus: l’Urgellet, la cubeta d’Esterri i localment punts de l’altiplà central, l’interior de Tarragona i Ponent.
A les capçaleres del sistema Ter-Llobregat: sequera entre moderada i excepcional
Agafant la finestra de 24 mesos, la sequera es qualifica entre moderada i forta a les carenes del nord-est del Berguedà, del Ripollès i de la Garrotxa. La sequera arriba a ser extrema al fons d’algunes valls d’aquest àmbit, fins i tot excepcional de forma local. En el cas de les capçaleres de rius com la Muga i fins i tot el Fluvià, la sequera és excepcional.
Únicament de forma isolada, cap al Cadí oriental, a l’extrem nord del Ripollès i cap al Port del Comte, el mapa mostra tonalitats grogues, les quals indiquen un context més pròxim a la normalitat.
Sigui com sigui, fa temps que no plou de forma general i generosa a les capçaleres, en molts casos des de l’abril del 2020. Tot plegat ha fet que de mica en mica s’hagin anat buidant els pantans, que han assolit llindars altament preocupants.
Els boscos, en un escenari de poca aigua disponible
Els intervals curts de menys de nou mesos són útils per estimar la humitat del sòl i, per tant, aporten informació sobre la disponibilitat d’aigua present al subsol. Aquests intervals són útils per tal d’analitzar les precipitacions recents i la disponibilitat d’aigua per als arbres i arbustos.
Si agafem una finestra de sis mesos, podem comprovar que la situació és delicada per als boscos del litoral i el prelitoral centrals, però també per als del sud de la plana de Vic i el Moianès. En general, a la meitat est del país, la sequera en aquesta finestra de mig any es qualifica d’entre moderada i excepcional.
Els colors grocs indiquen condicions de sequera més lleu, un escenari que engloba bona part de l’oest de Catalunya i la meitat oest dels Pirineus i els Prepirineus.
El verd del mapa s’associa a normalitat. Només en alguns punts de l’Alt Pirineu, el Prepirineu occidental, el massís dels Ports i punts del Tarragonès s’emplacen en aquest context de normalitat.
Els mapes, malauradament, continuen sense entreveure cap situació general i generosa de precipitacions a curt ni a mitjà termini.
