Ha costat, però sembla que enguany el mes de maig ens portarà finalment dinamisme atmosfèric: xàfecs i tronades freqüents. Temps típic del mes de maig a Catalunya al cap i la fi.
El maig, un dels mesos més plujosos de l’any en punts de l’oest i dels Pirineus
Malgrat la gran irregularitat entre anys, el mes de maig acostuma a ser un dels mesos més plujosos de l’any a moltes comarques del territori català, sobretot a l’oest i als Pirineus, on en alguns punts n’és el més plujós.
Estadísticament és un bon mes de pluja en el cas de les capçaleres del sistema Ter-Llobregat, on es recullen de mitjana entre 120 i 140 litres per metre quadrat (mitjana 1961-1990). També plou de forma abundant a les capçaleres de les Nogueres, del Segre o la Valira, amb registres superiors als 100 litres per metre quadrat.
Justament va ser el maig del 2008 el mes que més va contribuir a omplir els pantans durant la greu sequera que va viure Catalunya entre els anys 2004 i 2008. La pluja va ser molt abundant, amb registres que al cap del mes van superar, i amb escreix, els 200 litres per metre quadrat a totes les capçaleres. Aquell maig van recollir 325 litres a Molló (el Ripollès), 300 a Núria, 296 al Cadí nord, 272 a Organyà, 236 litres a Bagà, 223 a Berga i 209 a Campdevànol.
Per què plou tan sovint durant el mes de maig?
Entre la primavera i l’estiu, la forta insolació afavoreix sovint la formació de nuvolades de tarda. El sòl s’escalfa amb celeritat des de bon matí. La calor passa del sòl a la capa d’aire que té immediatament al damunt, aquest es torna menys dens i s’eleva. A mesura que s’eleva, es va refredant fins a condensar-se i formar núvols.
Si en altura hi ha condicions favorables per a la inestabilitat, és a dir, presència d’aire fred, aleshores els núvols poden anar evolucionant —creixent— al llarg de la jornada fins que, en determinades condicions, poden créixer prou com per acabar desencadenant algun ruixat o tempesta. Justament al maig encara és relativament freqüent l’arribada d’alguna borrasca o bé de solcs i embossaments d’aire fred en altura a Catalunya.
La combinació d’aire fred en altura i de forta insolació explica la presència de xàfecs freqüents a Catalunya al maig.
A partir del mes de juny, per contra, el cinturó d’anticiclons subtropicals que als mesos freds s’emplaça habitualment a la latitud del Sàhara o les Canàries, guanya latitud i afecta clarament el sud d’Europa, tot bloquejant i dificultant l’arribada de fronts o embossaments d’aire fred a Catalunya. Això explica que l’estiu sigui l’estació més seca de tot l’any a Barcelona i a les zones de clima típicament mediterrani. A l’estiu, només als Pirineus i punts dels Prepirineus hi sovintegen les tempestes de tarda.
A Barcelona, el maig és un mes plujós, però ni de bon tros el de més pluja
El mes de maig és un mes relativament plujós a Barcelona. Estadísticament hi cauen 56 litres per metre quadrat (mitjana 1991-2020), un valor que el posiciona com el cinquè mes més plujós, darrere el novembre, l’abril, el setembre i l’octubre, respectivament.
Malgrat tot, la clàssica irregularitat mediterrània fa que trobem mesos amb moltíssima pluja i alguns aiguats i maigs en què amb prou feines ha arribat a ploure una mica. El maig del 1977 es van recollir 242,7 l/m² a l’Observatori Fabra, però el 2006 només en van caure 3 l/m².
