La temporada d’huracans a l’Atlàntic va començar l’1 de juny. De moment, però, ha estat molt poc activa i fins a principis de setembre encara no s’havia registrat ni un sol huracà. Tot i això, la setmana passada la situació va canviar amb l’huracà Danielle.
El dijous 1 de setembre es va començar a gestar un cicló tropical, batejat com a Danielle, i ho va fer en una zona molt poc habitual: en una latitud similar a la de Múrcia, però més d’un miler de quilòmetres a l’oest de les illes Açores. Típicament, els ciclons tropicals s’acostumen a formar en latituds molt més baixes, properes al tròpic, i agafen força a mesura que s’acosten al Carib, on la temperatura superficial de l’aigua del mar és molt elevada.
Això ha esvalotat les xarxes socials i s’ha començat a parlar de la possibilitat que pugui arribar a la península Ibèrica. Què hi ha, però, de cert i què no? Intentem esvair dubtes.
La situació actual: encara lluny de les illes Açores
La darrera actualització del seguiment d’aquest cicló tropical per part del Centre Nacional d’Huracans (NHC) dels Estats Units, dimecres al migdia el vent sostingut superava els 125 km/h. Per tant, era prou intens per continuar sent considerat un huracà de categoria 1 segons l’escala de Saffir Simpson.
La pressió atmosfèrica al seu centre era de 980 hPa i es desplaçava cap al nord-est a 22 km/h. En aquell moment es trobava al bell mig de l’Atlàntic, poc més de 1.000 quilòmetres al nord-oest de les illes Açores.
Què passarà les pròximes hores i els propers dies?
La predicció de l’NHC mostra que Danielle encara conservarà la condició d’huracà unes hores més, fins dijous al matí. A partir de llavors perdrà força i bona part de les característiques de cicló tropical. Per tant, mentre que dijous al migdia encara es considerarà una tempesta tropical, a la tarda s’espera que ja sigui una tempesta posttropical.
Amb tot, el seu moviment serà, si més no, curiós. Anirà avançant cap al nord-est i, quan es trobi a la latitud de París, farà una giravolta i canviarà la seva direcció. La darrera actualització, amb la incertesa intrínseca per l’augment de l’horitzó de la predicció, indica que les restes d’aquest huracà s’encaminarien cap a l’oest de la península Ibèrica a finals de setmana.
Pot arribar a la península Ibèrica?
Aquesta és la gran pregunta i la que més respostes de tota mena està donant. Com hem comentat, fins a finals de setmana es mantindrà lluny de la península.
Durant les últimes jornades els models meteorològics han plantejat tota mena d’escenaris. A mesura que ha anat passant el temps, però, de mica en mica han anat convergint cap a la situació que plantegen en aquests moments.
Tant el model americà, el GFS, com el model del Centre Europeu de Predicció Meteorològica a Mitjà Termini, l’IFS, fan pensar que les restes de Danielle podrien arribar a l’oest de la península Ibèrica entre dilluns i dimarts vinents. Seria ja com una depressió posttropical, però podria portar pluges abundants i algunes ventades. De totes maneres, encara hi ha dispersió, ja que estem parlant de 5-6 dies vista.
A Barcelona i al conjunt de Catalunya no ens hauria d’afectar de manera directa. Tot i això, el vent del sud que bufarà a la seva part davantera ens podria portar una massa d’aire càlid pels volts de la Diada i en dies posteriors, fet que comportaria un augment de la temperatura.
Val a dir que aquesta situació que podria arribar durant la segona setmana sencera de setembre no és ni de bon tros excepcional. No cal recular gaires anys per trobar sistemes posttropicals a l’oest de la península.
Per exemple, el setembre del 2020 la tempesta tropical Alpha va tocar terra a Portugal. Aquest va ser el primer cicló tropical a endinsar-se a la península des que es tenen registres. També a Portugal, a mitjans d’octubre del 2018 va arribar l’exhuracà Leslie, ja com a cicló posttropical.
Així doncs, caldrà seguir-ne l’evolució. En qualsevol cas, amb els mapes que hi ha ara mateix, no estem davant l’arribada d’un huracà a l’oest de la península, sinó de les seves restes que, a més, no afectaran Catalunya de manera directa.
