Autor: Alfons Puertas

El 3 de setembre del 1972 va ser un dia de molta pluja. Al llarg de la jornada hi va haver alguns xàfecs, però va ser a partir del vespre quan es van produir veritables aiguats a molts punts de la costa, del prelitoral i del nord-est. Es van recollir més de 100 l/m2 a poblacions com Calella, Blanes, Cambrils o Santa Coloma de Gramenet, i localment fins i tot es van superar els 200 l/m2, com per exemple a Hostalric.

A Barcelona la pluja també va fer acte de presència. En el cas concret de l’Observatori Fabra es van acumular gairebé 50 l/m2. És una quantitat destacable, però al llarg de la sèrie centenària trobem força dies amb acumulacions més importants. Què va tenir d’especial, doncs, aquest episodi?

La intensitat de pluja més alta mesurada a Catalunya

El més destacable, en el cas de Barcelona, va ser la intensitat amb què va ploure. El fort aiguat va assolir una intensitat de pluja de 8 l/m2 en un minut poc després de les 11 de la nit. Es tracta del rècord de l’Observatori Fabra, però també del conjunt de Catalunya.

Un embossament d’aire fred al nord i vent de xaloc

La situació meteorològica d’aquell dia va estar dominada pel despenjament a Centreeuropa d’un embossament d’aire fred en altura que es va anar acostant al nord de la península Ibèrica, en un moviment retrògrad, d’est a oest.

Al mateix temps, es va aprofundir una depressió en superfície al sud de la península, de manera que bufava vent de xaloc (càlid i carregat d’humitat) a bona part de la costa mediterrània.

Mapa de l’altitud geopotencial de 500 hPa (línies negres) i de la pressió atmosfèrica reduïda a nivell de mar (línies blanques) del 4 de setembre de 1972 a les 2 h. Font: Wetter3

El pluviògraf Jardí

L’aparell que va mesurar aquest rècord va ser el pluviògraf d’intensitats Jardí. Es tracta d’un instrument ideat pel científic català Ramon Jardí i Borràs, nascut a Tivissa l’any 1881.

Es va posar en funcionament a l’Observatori Fabra el juny del 1927 i, des de llavors, ha anat registrant de manera ininterrompuda la intensitat de pluja. Aquesta sèrie de dades, de gairebé 100 anys, la converteix en la més llarga del món feta amb aquesta mena d’instrument.

Des d’aquell 3 de setembre del 1972 no ha tornat mai a mesurar una intensitat de precipitació tan elevada.