La configuració meteorològica a escala europea vindrà marcada per una profunda baixa al nord-oest de la península escandinava i un fortíssim anticicló al bell mig de Groenlàndia que podria fregar els 1.100 hPa durant la matinada de divendres.
Si es confirma aquest pronòstic, l’anticicló groenlandès podria polvoritzar el rècord històric d’altes pressions. La pressió més forta mai enregistrada i constatada científicament fins avui data del 19 desembre del 2001, quan es van assolir els 1084,8 hPa a Tosontsengel, Mongòlia.
Hi ha altres registres de pressions extremament altes, com els 1083,8 hPa anotats el 31 de desembre del 1968 a Agata, (Evenhiyskiy, Rússia) o els 1079 hPa enregistrats el 23 de gener del 1900 a Barnaul (Rússia).
L’anticicló groenlandès: peça clau del pròxim canvi de temps
L’anticicló de Groenlàndia serà clau en combinació de peces del trencaclosques atmosfèric perquè pugui materialitzar-se el canvi de temps contundent després de Setmana Santa. Aquest centre d’altes pressions alimentarà un segon anticicló a l’oest de l’Atlàntic que es col·locarà en forma d’omega (allargassat) i que generarà un passadís perfecte perquè l’aire fred de latituds altes es pugui despenjar cap a casa nostra, amb xàfecs i una baixada brusca de les temperatures.
Subsidència: aire extremament pesat
Les altes pressions o els anticiclons són centres d’acció molt estables i amb un aire molt pesat, que literalment esclafen el volum d’aire contra la superfície terrestre. El moviment descendent de la massa d’aire en els anticiclons s’anomena subsidència, i aquest fet impossibilita la formació de núvols.
Aquest mecanisme o funcionament dels anticiclons implica que siguin zones de temps molt tranquil i assolellat a grans trets, amb predomini del cel serè.
Tot i això, en meteorologia ja sabeu que sempre hi ha excepcions i un anticicló també pot fer ploure. En aquest cas, parlem del ‘llevant anticiclònic’.
