La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) estudia des de fa 30 anys l‘evolució de la glacera de la Maladeta, situada al massís de la Maladeta (o Maleïdes), el qual culmina al cim de l’Aneto, a 3.404 m d’altitud. A la cara nord d’aquest massís hi trobem la glacera de l’Aneto i la de la Maladeta. Les dades obtingudes s’incorporen a la base de dades mundial del Word Glacier Monotoring System.
Els resultats de l’estudi d’aquest 2021 continuen en la línia dels darrers anys, d’una greu regressió de la glacera a causa del canvi climàtic. Alguns dels indicadors d’enguany són els pitjors de tota la sèrie històrica.
Segon informa la CHE, la superfície de la glacera de la Maladeta és de 18,3 hectàrees, 1,6 hectàrees menys que l’any 2020.
La dada més preocupant és que la superfície de la glacera de la Maladeta ha disminuït un 64 % des de l’inici dels mesuraments per part de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, l’any 1991.
Aquesta disminució de superfície s’ha traduït també en un retrocés del front de la glacera de 350 metres en els darrers 30 anys.
Pèrdua de longitud i superfície de gel, però també de gruix
Al llarg d’aquesta darrera temporada 2020-2021, el gel glacial s’ha reduït 223 centímetres de gruix mitjà, davant els tan sols 24 cm de gruix de la temporada passada. Enguany, a més, al front de la glacera s’han perdut quasi tres metres de gruix de gel. Des del 1992 el gruix mitjà perdut a la glacera de la Maladeta ha estat de 25 metres. Al front de la glacera la pèrdua de gruix assoleix els 50 metres al llarg d’aquestes tres dècades.
A més, enguany s’ha observat l’aparició de gran quantitat d’esquerdes a la part superior de la glacera, algunes de les quals d’amplada i fondària considerables.
La línia d’equilibri, la qual separa les zones on s’acumulen neu i gel (per sobre) de les que en perden (per sota), s’emplaça a l’entorn de la cota dels 3.200 metres. El fet que bona part de la glacera s’emplaci per sota de la cota dels 3.200 metres d’altitud fa que el balanç de la massa glacial de la glacera sigui negatiu, és a dir, que el gel reculi.
El treball de camp
La CHE realitza dues campanyes de mesurament del gel:
- Una primera, a mitjans de juny, dedicada a la fase d’acumulació de neu i gel durant l’hivern, en la qual es mesura el gruix de neu acumulat durant els mesos hivernals.
- La segona, el dia 1 d’octubre, en la qual s’estudia l’ablació, és a dir, la fusió i pèrdua de neu i gel durant els mesos estivals.
Si durant els mesos càlids no es fon tota la neu acumulada durant l’hivern, el balanç final és positiu i, per tant, la glacera guanya massa de gel. Si, contràriament, desapareix tota la neu acumulada al llarg de l’hivern, i a més es fon part del gel glacial, aleshores es produeix pèrdua de la massa de la glacera.
Per estudiar la glacera de la Maladeta s’usa un mètode que usa dades obtingudes a partir d’una xarxa de balises instal·lades al gel a diverses altituds, així com de mesures topogràfiques de superfície. També s’usa un model hidrometeorològic.
