El canvi climàtic torna a escena. Un article del Grup de Climatologia del Departament de Geografia de la UB lliga per primer cop els períodes sense pluja i l’augment de la temperatura als Pirineus. Alguns escenaris apunten un augment de les temperatures extremes de més de 6 ºC.
Què és una ratxa seca?
L’article analitza les ratxes seques de llarga durada als Pirineus i l’augment del pic de temperatura dins d’aquest període.
Una ratxa seca es defineix com el període (en dies) en què no apareix la pluja en un lloc determinat, en aquest cas, als Pirineus.
Marc Lemus-Cánovas, investigador predoctoral del Grup de Climatologia del Departament de Geografia de la UB és un dels autors de l’estudi i ens explica que aquestes ratxes seques, analitzades per a la primavera i l’estiu, poden arribar a superar en l’actualitat els 20 dies al vessant nord dels Pirineus i els 50 dies al vessant sud (gairebé dos mesos sense pluja).
Ratxes seques més llargues i amb temperatures màximes més extremes poden suposar un augment potencial dels riscos ambientals
La importància de l’estudi radica en el fet de fusionar aquest període d’estrès hídric amb la temperatura, que afavoreix més evapotranspiració.
Segons Lemus-Cánovas, això és cabdal perquè “la barreja d’aquests dos elements pot suposar un augment potencial dels riscos ambientals, com ara incendis forestals, greus pèrdues de rendiments de cultius i efectes negatius sobre la biodiversitat o sobre els recursos hídrics”.
De fet, el mateix Lemus-Cánovas ens indica que ja en l’actualitat s’observa un augment del risc d’incendi, associat a una ja demostrada pujada de la temperatura extrema de prop d’1,5 ºC
La temperatura, l’evidència més clara. Fins a 6 ºC més
De l’estudi se’n desprèn que la temperatura màxima dins d’aquests períodes de sequera continuarà pujant durant les properes dècades.
En un escenari climàtic intermedi (en què les emissions s’estabilitzarien hipotèticament a partir de l’any 2040) s’observa un augment de les temperatures màximes extremes de prop de 3 ºC per a l’any 2100 (respecte a l’actualitat).
Pot semblar poc, però a escala climàtica són xifres gairebé inconcebibles.
La dada és encara més escandalosa si tenim en compte un escenari climàtic futur menys optimista en què continuem emetent emissions durant tot el segle al ritme actual. En aquest cas l’ascens de la temperatura màxima extrema podria arribar a superar els 6 ºC respecte a l’actualitat.
Les ratxes seques, més llargues en el pitjor dels escenaris
Lemus-Cánovas ens diu que en l’escenari intermedi no s’observa que la ratxa seca hagi de ser més llarga. Dit d’una altra manera, els períodes més llargs registrats sense pluja no haurien de ser més llargs en un hipotètic futur (per bé que, això sí, amb un augment de la temperatura).
Però, per contra, l’escenari que manté el ritme actual d’emissions durant tot el segle faria que les ratxes seques augmentessin en cinc dies, especialment al Pirineu Axial i el vessant nord dels Pirineus.
El planeta continua demanant ajuda i les projeccions i els estudis climàtics ens donen una idea del que podríem tenir més endavant. De la humanitat depèn que anem en una direcció o una altra.
