La plaga de la processionària afecta cada any en major o menor mesura els boscos catalans. Enguany torna a ser ben present a les pinedes del país, ara sobretot en forma de bosses a les branques, on es resguarda de les baixes temperatures.
La processionària del pi (“Thaumetopoea pityocampa”) és un insecte lepidòpter —una papallona— que s’identifica fàcilment per la presència de bosses de pèls blancs a les branques de pins o cedres, i per l’existència d’àrees sense fulles a l’entorn de les bosses.
La processionària també és fàcilment detectable per les processons d’erugues que baixen dels arbres quan arriba la bonança i que es desplacen pel terra, i causen efectes urticants molestos si les toquem o ens hi aproximem més del compte.
El cicle de la processionària
A l’estiu la papallona de la processionària (nocturna) diposita els ous damunt les fulles (acícules) dels pins. Al cap d’un mes en neixen les erugues, que s’alimenten de les fulles dels pins.
Quan arriba el fred, a la tardor, les erugues formen les conegudes bosses dins de les quals passaran l’hivern. De nit, les erugues en solen sortir per tal d’alimentar-se de les acícules de pi més properes, motiu pel qual de forma gradual van fent desaparèixer el fullatge dels arbres que les acullen.
Al final de l’hivern —normalment cap al febrer i el març—, quan han completat el seu desenvolupament, les erugues baixen dels arbres i formen les processons amb l’objectiu de buscar un indret adequat per enterrar-se i construir el capoll —on fan la crisalidació— i donen lloc a noves papallones, per bé que algunes poden trigar dos o més anys a fer-ho.
El fred intens, un dels enemics de les erugues
El fred intens en hores nocturnes pot limitar aquestes sortides per menjar fulles i fer que les larves es refugiïn dins les bosses. Si és molt extrem pot arribar a implicar-ne la mort, sobretot si les baixes temperatures arriben de forma prematura, a la tardor, quan les erugues són més vulnerables i no tenen encara ben construïdes les bosses.
Que augmenti o disminueixi la població de processionària és, però, un tema molt complex que depèn de diverses variables, a banda del fred. La precipitació intensa i abundant també pot arribar a afectar-ne els primers estadis larvaris, i fins i tot fer-ne minvar la variabilitat de les crisàlides soterrades.
La processionària té també alguns enemics naturals com els ocells insectívors (mallerengues) i una gran varietat d’insectes que n’ataquen les postes o les erugues.
Les defoliacions produïdes als pins, malgrat que són molt visibles i deixen sovint l’arbre sense fulles, no solen ser letals i l’arbre acostuma a recuperar-se a la primavera, quan treu novament fulles.
Les altes temperatures de les festes de Nadal han accelerat el cicle de la processionària
La bonança excepcional que vam viure durant les festes de Nadal, amb registres de temperatura de més de 20 graus en algunes valls dels Pirineus i a prop del litoral i el prelitoral, va accelerar el cicle de la processionària en algunes zones del territori. La manca de fred nocturn va permetre que les erugues poguessin menjar fulles de forma eficient.
En alguns indrets, fins i tot, ja s’han arribat a veure processons baixant dels arbres.
El fred del gener, insuficient per causar impactes
“A priori” podríem pensar que el fred gèlid d’aquest gener pot haver causat impactes importants a la processionària, un fet que ajudaria a controlar-ne la plaga.
Malauradament, i segons explica Lluís Brotons, investigador del CSIC al CREAF i associat al CTFC, “serà difícil que les temperatures del gener o el febrer hi tinguin cap impacte significatiu, ja que un cop les erugues tenen una mida relativament gran i han pogut fer les bosses blanques, són molt resistents al fred”.
Mireia Banqué, tècnica de recerca i coordinadora del projecte DeBosCat al CREAF, va en la mateixa línia que Brotons i destaca que les glaçades d’aquestes setmanes no faran gaire mal a les erugues, que ja són molt grans i per tant molt resistents.
Quan hi pot haver més percentatge de mortalitat de la processionària a causa del fred és a la tardor, quan les erugues són petites
Banqué apunta que aquesta tardor va fer poc fred. Afegeix que el que pot passar aquest gener fred és que les erugues estiguin menys actives durant les hores més fredes i, per tant, “que mengin més lentament. Malauradament, “el fred difícilment tindrà grans efectes pel que fa a mortalitat”, conclou.
Fred, sí, però només a les zones baixes pròximes a les valls
Tot i la sensació general que el fred ha estat molt intens a Catalunya des del dia de Reis, el cert és que no ha estat així a tot arreu. Mentre que en zones fondes de les valls i planes l’anticicló ha afavorit l’estancament de l’aire fred i glaçades moderades o intenses en hores nocturnes, l’efecte de la inversió tèrmica —un clàssic de les nits serenes anticiclòniques— ha allunyat el fred de les muntanyes, sobretot de les cotes mitjanes, on sol haver pinedes afectades per la processionària.
Els Prepirineus i molts sectors de la Catalunya interior solen ser zones regularment afectades per aquesta plaga a causa de la presència de boscos extensos de pi (pi roig, pi negre, pinassa o pi blanc). L’afectació sol ser habitual a cotes mitjanes i baixes de les muntanyes, i no tant més amunt, on el fred en sol impedir la presència.
La gràfica comparativa de les temperatures mínimes entre una estació meteorològica de fons de vall (Guardiola de Berguedà, 788 m) i una de mitja muntanya (Santuari de Queralt, 1.167 m) demostra clarament que el fred més intens s’ha concentrat exclusivament a les zones baixes. A l’altura del Santuari de Queralt les glaçades han estat poques i febles en conjunt. Paradoxalment al que podem pensar “a priori”, les dades mostren que en bona part del mes de gener hi ha hagut temperatures nocturnes positives a la muntanya mitjana.
Els ulls dels boscos
El CREAF fa una crida a la ciutadania per tal que es converteixi en els ulls dels boscos. Qualsevol persona amant dels boscos pot ajudar a saber on s’estan produint les afectacions participant en el projecte Alerta Forestal, una plataforma de ciència ciutadana que analitza l’estat de salut dels boscos de Catalunya mitjançant les observacions de la ciutadania.
Participar-hi és tan senzill com enviar fotografies de paisatge de boscos afectats per sequera a través de l’aplicació web o app mòbil gratuïta i per a dispositius Android i iOS. L’aplicació facilita un conjunt d’infoguies que ajuden a valorar el grau d’afectació dels boscos.
Les observacions es basen en cinc pertorbacions forestals que afecten els boscos: processionària, papallona del boix, sequera, ventada i nevada.
