Any rere any, als boscos d’arreu de Catalunya, també a Barcelona, apareixen unes bosses de pèls blancs a les branques de pins o cedres. Unes bosses que pertanyen al cicle natural de la processionària del pi (“Thaumetopoea pityocampa”), un insecte fàcilment identificat també per les seves processons d’erugues que es desplacen per terra i que causen efectes urticants molestos. Per combatre la plaga de la processionària, al novembre es duen a terme actuacions fitosanitàries al Parc Natural de Collserola.

L’objectiu del tractament és actuar sobre les erugues als llocs on s’ha detectat els últims anys una incidència més important d’aquesta plaga forestal. Principalment són les pinedes del vessant barceloní, del Llobregat i del Besòs, a més d’algunes àrees de lleure i miradors del parc.

Aquests es duran a terme a les vores dels camins freqüentats on s’ha detectat un major nombre d’individus adults (papallones) amb l’objectiu d’evitar les al·lèrgies que provoquen tant a les persones com a animals de companyia. Les actuacions fitosanitàries consisteixen, d’una banda, en l’aplicació d’un producte insecticida i, de l’altra, d’un tractament biològic mitjançant el Bacillus thuringiensis, un bacteri que afecta les larves de l’espècie.

Com afecta el temps a la processionària?

Malgrat que existeixen moltes variables que tenen una repercussió directa amb l’evolució de la població de la processionària, una de les més importants és la meteorologia. Per una banda, les pluges dificulten la reproducció de les papallones a l’estiu, ja que els adults tan sols viuen un parell de dies. Si les pluges són molt intenses, també poden afectar els primers estadis larvaris i, si són molt abundants, poden fer minvar la viabilitat de les crisàlides soterrades. Per l’altra banda, el fred durant els primers estadis larvaris –a principis de tardor– augmenta la mortalitat de les erugues, ja que són sensibles a les baixes temperatures.

Segons el seguiment que es duu a terme al Parc Natural de Collserola, enguany la població de la processionària al Parc presenta una disminució important. Aquesta reducció de la població podria estar lligada, entre altres variables, al comportament del temps, ja que el juny del 2020 va ser un més molt plujós arreu de Catalunya, mentre que el juliol ho va ser especialment al sector central del litoral, entre Barcelona i el Garraf. Malgrat que l’agost es va presentar especialment sec a gairebé tot el país, l’octubre va ser fred, enregistrant-se una anomalia negativa de més de mig grau, una situació que va considerar l’octubre del 2020 com el tercer més fred del segle XXI.