El delta del Besòs es troba dins la ruta d’ocells migratoris que segueixen la línia de la costa. Aquest espai ofereix un punt de parada, repòs i alimentació de les aus. Aquesta posició estratègica permet que sovint els ornitòlegs pugin arribar a visualitzar espècies poc habituals i d’alt interès.
Precisament, aquests darrers dies, alguns observadors i fotògrafs han pogut copsar una espècie rara en aquest entorn: el flamenc. Així ho evidenciaven les fotografies que va publicar a les xarxes en Paco Torres, qui va poder immortalitzar perfectament aquest ocell al llarg del 20 de març.
El flamenc (“Phoenicopterus roseus”) és un ocell resident comú tot l’any al delta de l’Ebre, on nidifica irregularment a causa de les molèsties causades pels humans.
Segons explica Pere Alzina, biòleg i consultor ambiental, el flamenc vist al tram final del riu Besòs és un exemplar migrador, i ressalta que en el cas dels flamencs no es parla de la clàssica migració estacional de nord a sud, sinó de migració circummediterrània (al voltant del Mediterrani), un tipus de migració no estacional que va del delta de la Camarga a Sardenya i d’allà a Esmirna, Tunísia, Espanya i Catalunya.
Veure flamencs que s’aturin al delta del Llobregat no és un fet estrany, però que sí que és pot qualificar de molt rar que ho facin a la desembocadura del riu Besòs.
La importància de no destorbar la fauna
Els darrers 450 m del riu Besòs abans de desembocar en el mar Mediterrani conformen la zona del Parc Fluvial del Besòs anomenada La desembocadura. Es tracta d’una zona de petites dimensions (7 ha), però estratègica, amb un elevat valor biològic i paisatgístic. És per aquest motiu que aquesta àrea està restringida al públic.
Malauradament, l’accés indegut de persones i gossos a la llera del Besòs implica greuges a la fauna, sobretot en les aus, tot i que també en el cas d’altres mamífers o, fins i tot, dels peixos.
Diàriament les gavines s’endinsen al Parc Fluvial del Besòs des del mar per alimentar-se i descansar. També és freqüent observar corbs marins volant per damunt del riu buscant peixos. Les anguiles també són una espècie que pot penetrar al Besòs des de la desembocadura. Al tram final del Besòs també sovintegen llises llobarreres, peixos marins que viuen a la zona pelàgica, però que fan migracions estacionals entre la zona marina del litoral i les llacunes d’aigua dolça o salabrosa. Els bancs d’alevins al poc de néixer entren al tram baix del Besòs per buscar menjar.
