Fa exactament un any, a primera hora del matí de l’11 de desembre de 2019, el cel del baix Vallès es va tenyir de negre a causa d’una gran columna de fum procedent d’un gran incendi en una nau de reciclatge de dissolvents i residus industrials a Montornès del Vallès. Una part d’aigua utilitzada per extingir el foc va acabar arribant al riu Besòs, barrejada amb restes de dissolvent inflamable i altres residus químics.
La presència de substàncies tòxiques i contaminants al medi va causar una gran mortaldat de peixos aigües avall i va trencar l’equilibri d’un ecosistema, ja fràgil per si mateix.
Sense peixos un any després al tram més afectat
El tram més pròxim a la planta de reciclatge va ser el que més va patir els efectes de l’incendi i el vessament. Un any després, l’aspecte visual del Besòs i la seva llera a l’altura de Mollet-Martorelles, només uns pocs centenars aigües avall del punt de l’incendi, és d’aparent normalitat: l’aigua baixa neta, s’observen alguns ànecs baixant pel riu i l’aigua no fa olor. Dins de l’aigua s’observa la presència d’algues i fins i tot sota les roques submergides hi trobem alguns macroinvertebrats, animals que serveixen de bioindicadors de la qualitat del medi.
La recuperació, però, no ha estat ni de bon tros complerta aquí. En realitat, a la zona més pròxima a la planta de reciclatge la presència de peixos és gairebé inexistent. Fins ara aquí només s’hi ha trobat una sola espècie de peix: el llopet de riu.
Millor recuperació de peixos en zones de més diversitat d’hàbitats
Els darrers mostrejos fets per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) en coordinació amb el Consorci del Besòs Tordera durant el juny van constatar que les comunitats d’invertebrats bentònics i diatomees (algues que viuen sobre les pedres) s’han recuperat als mateixos nivells d’abans de l’incident, mentre que la població de peixos, malgrat que es va recuperant lentament, no ha assolit la densitat de població existent abans del vessament.
Aigües avall, en canvi, tot i que els peixos van morir de forma massiva –va desaparèixer un 70-80 % de la biomassa–, es van mantenir les mateixes espècies. Aquí la recuperació de la població ha estat gradual, ho ha fet sobretot allà on hi ha més diversitat d’hàbitats (bosc de ribera, refugis, etc.). Als trams més pobres, en canvi, la recuperació és més lenta.
El paper de la borrasca Gloria
L’accident va alliberar diversos compostos orgànics emprats com a dissolvents en concentracions que superaven en més de 10 vegades les concentracions fixades a les normes de qualitat. Al cap d’un mes ja no es van detectar concentracions elevades al riu, però sí a les aigües subterrànies i al sòl més proper a la zona de l’accident. Va ser un còctel de compostos, més de 20 de diferents, volàtils i no volàtils.
Als sediments del riu s’hi van trobar alguns hidrocarburs, subproducte de combustió de l’incendi, més pesats. La crescuda del Besòs, causada pel pas de la borrasca Gloria a finals de gener, va ajudar a netejar el riu arrossegant aquest contaminant cap al mar.
Les anàlisis realitzades als peixos després de l’incendi no van detectar l’acumulació d’aquests productes al seu organisme. El poc temps de residència al riu (poc més d’un mes fins que va arribar la borrasca Gloria) en pot ser una de les causes.
Malgrat això, poc després de l’accident es van detectar compostos fisiològics d’estrès, és a dir, enzims generats a causa de l’estrès patit. Les darreres analítiques fetes sis mesos després ja no en van detectar.
Encara hi ha presència de contaminació al Besòs?
Antoni Munné, cap del Departament de Control i Qualitat de les Aigües de l’ACA explica que actualment encara resta una ploma d’aigua subterrània contaminada, d’uns 400-500 metres de diàmetre, circumscrita a la zona de l’afecció, al subsol de l’empresa responsable del vessament químic. Aquí s’hi han posat barreres d’aigua subterrània i l’empresa responsable de l’accident hi està treballant per sanejar-la: n’extreu l’aigua contaminada, la tracta, i la torna a injectar un cop neta. Això es fa mitjançant un seguit de pous.
Aquest sistema ja fa temps que està funcionant i es preveu que ho continuarà fent encara uns quants mesos més, fins que baixin els nivells de contaminació. La responsable d’aquestes actuacions és l’empresa implicada en l’incident, la qual ho fa com a un dels requeriments que se li ha imposat.
Independentment, l’ACA aigües avall disposa de varis pous on comprova regularment que la contaminació no surti de l’àrea afectada, no arribi aigües avall ni afecti l’aigua dels pous.
Quines mesures s’estan prenent per protegir el riu davant de futurs incidents?
Munné destaca que s’està parlant amb alcaldes de la zona afectada, així com amb el Consorci Besòs Tordera i d’altres administracions per tal de fer una restauració del riu que tingui en compte una visió naturalística i que potenciï la diversitat d’hàbitats i els refugis de peixos. S’està elaborant un full de ruta, un document amb totes les administracions implicades.
Munné explica que la presència més alta d’hàbitats permetrà que el riu tingui més capacitat de resiliència i recuperació en cas d’un possible accident.
La llúdriga se n’ha vist perjudicada?
L’any 2005 es van detectar rastres que van confirmar la presència de llúdriga al riu Congost, a la conca del Besòs. La primera imatge d’una llúdriga, mitjançant la tècnica del fototrampeig, es va obtenir el 2014 al riu Tenes, a Santa Eulàlia de Ronçana.
El 2014 els naturalistes van començar a trobar-ne indicis al tram més baix del riu Besòs, fins que es va veure per primer cop directament a la zona de Montcada i Reixac, el desembre del 2014.
El maig del 2020 es va fotografiar i gravar un nucli familiar de llúdrigues al Besòs.
Pep Xarles, tècnic en projectes “in situ” de la Fundació Barcelona Zoo, destaca que la població de llúdrigues no se n’ha vist afectada, sobretot pel fet que les zones on està establerta de debò, on hi ha els nuclis familiars i de cria, es localitzen aigües amunt. El tram afectat és una zona de pas i de rebost, que pot visitar esporàdicament per buscar aliment.
La llúdriga probablement va optar per no visitar la zona afectada després de l’accident. Des de llavors, però, s’han trobat rastres aigües avall que proven que ha tornat a baixar cap al tram final del riu.
