Cúmuls i cumulonimbus al Prepirineu.

L’estiu és l’estació més seca a Barcelona i bona part del territori, però en canvi, el Pirineu, viu en una mena de món a part on es recull una gran quantitat de pluja.

Mentre que a la costa hi dominen el sol i la xafogor, al Catllaràs hi trona molts dies

Un estiu no seria igual sense tenir el 90 % de Catalunya sota un sol radiant i molts dies de sequera. Tampoc seria el mateix si no vingués amb dies de calor, nits d’insomni i temps de platja per antonomàsia. I el 2021, aquest temps d’estiu (tot i que encara no ha començat oficialment l’estació astronòmica) ja porta una colla de dies amb nosaltres. Calor i sol, però que en un raconet del nord del país es manifesta ben diferent a Barcelona: ruixats moltes tardes i refrescada on els xàfecs remullen el terreny.

Estiu refrescant al marge de la xafogor barcelonina: el niu de tempestes

El sector que queda al marge de la sequera, el sol i les “mosques” és gairebé tot el Pirineu i Prepirineu gironí i barceloní. Així, com a excepció gairebé única a la península Ibèrica, les capçaleres del Llobregat, del Ter i del Fluvià són indrets on l’estiu és l’estació més plujosa. Hi tenen molts dies de tronada que apareixen quan comença a escalfar el sol i que acaben formant núvols ben potents que descarreguen gairebé sempre al mateix racó. Aquesta característica, pròpia del Pirineu oriental a l’estiu, queda ben palesa als anuaris i estadístiques climàtiques del nostre país.

Pluviometria mitjana durant l’estiu, Atles Climàtic de Catalunya. Des de la Garrotxa fins al Cadí-Moixeró, molta aigua

En el mateix Atles Climàtic de Catalunya ja podem percebre que aquests “nius de tempestes” recullen de mitjana més de 300 mm en els mesos d’estiu. A tall d’exemple, bona part de l’àmbit metropolità té precipitació inferior als 60 mm estivals.

Hi ha dos factors bàsics que fan que racons del Berguedà, el Ripollès, el sud de la Cerdanya, el nord d’Osona o la Garrotxa tinguin aquestes tempestes de tarda. Per una banda, són zones enlairades, entre els 800 i els 2.600 m d’altitud, que provoquen el que es diu un “trampolí d’aire”. En aquest cas, l’aire pot arribar a les vessants i trobar aquest “ascensor” que provoquen les muntanyes. Passat el migdia i quan la temperatura és més alta, l’aire comença a pujar i s’escola per les serres amb molta més energia, pujant molt i condensant-se de seguida en forma de núvols grans.

Un segon aspecte és la disposició de les valls: totes de sud a nord o de llevant a ponent. Això implica que les marinades que pugen des de la Mediterrània, amb aire més humit, es vagin canalitzant pel Llobregat, el Ter, el Fluvià i el seus torrents tributaris. I tot plegat fa conjunció a les muntanyes del Cadí, el Moixeró, Bellmunt, el Catllaràs, el Puigsacalm, la serra Cavallera o la serra de Bestracà, que són les àrees on espeteguen aquests xàfecs. I una bona mostra l’estem tenint avui mateix.

Imatge del radar Meteocat del dissabte 12 de juny a les 17 h. Ruixats locals al Cadí, al Moixeró i al Catllaràs

Si no hi hagués el Pirineu, tindrien poques tronades d’estiu

Aquest niu de tempestes i ruixats tan localitzats van lligats, com veiem, al relleu. Les valls fluvials, les gorges de torrents i l’orientació de les muntanyes juguen un paper molt important en la presència de núvols de tarda. Si el relleu fos pla, de ben segur que aquesta particularitat de l’estiu en aquella àrea no es donaria. Possiblement hi plouria el mateix que a Barcelona.

Aquest fet diferenciador de l’estiu plujós al Berguedà o al Ripollès, per exemple, també es dona en un altre indret de la península Ibèrica: el sistema Ibèric, sobretot la província de Terol. Allà és on la convergència dels vents que pugen des del riu Mijares i Turia, els quals corren per l’Ebre i la capçalera del Tajo, creen força tempestes al sud de la província. Llocs com Calamocha, Mora de Rubielos o Mosqueruela són com Olot, Ripoll o Bagà.

Allà on descarrega, dormen amb flassada

Una altra de les coses de l’estiu del niu de tempesta català és que el paisatge és verd lluent, però a bona part del país hi ha un bon sequer rostit. I també es manifesta en la temperatura: cau amb ganes en el moment de descarregar, cosa que fa renovar l’ambient espectacularment. És francament difícil assolir mínimes tropicals en indrets com La Pobla de Lillet, La Vall d’en Bas o Camprodon, entre d’altres. I moltes tardes, com passa mentre escrivim aquest article, poc passen dels 20 graus a la mitja tarda. Sens dubte, un bon lloc per passar-hi les vacances d’estiu.

Temperatura el 12 de juny a les 16.15 h segons les dades del portal Meteoclimàtic. Res a veure entre l’Alt Berguedà i la resta de Catalunya