Ara fa justament un mes, després d’un episodi d’aiguats a l’entorn de les Guilleries i a la capçalera del Ter-Freser, el pantà de Sau va pujar de forma sobtada i la làmina d’aigua va assolir, després de molts mesos, la base de l’església de Sant Romà de Sau.
El dijous 14 de juny, el dia en el qual l’aigua va arribar a l’església, el pantà de Sau es trobava al 38 % de capacitat, un valor similar al qual s’emplaça actualment. L’embassament es va continuar omplint i abans de Sant Joan va assolir un màxim de quasi el 46 % de capacitat.
Diumenge, 14 de juliol, aquest pantà es troba al 37,6 % de capacitat i torna a veure’s emergir tota l’estructura de l’església de Sant Romà. La làmina d’aigua ha baixat 4 m.
La baixada del nivell es deu al descens de la precipitació de les darreres setmanes, però sobretot al traspàs d’aigua cap a Susqueda.
El traspàs d’aigua de Sau a Susqueda, el principal responsable del descens de l’embassament
Per bé que el campanar de Sau és conegut per ser un termòmetre de la sequera, la realitat no és ben bé aquesta.
L’embasament de Sau va tocar sostre abans de Sant Joan i de llavors ençà el seu nivell va començar a baixar de forma gradual. Aquest descens del nivell es deu, majoritàriament, al traspàs d’aigua que s’acostuma a fer cap a Susqueda, per tal de garantir major qualitat de l’aigua a Susqueda, l’embassament de major capacitat.
Sau ha perdut reserves, ha passat del 46 % del 21 de juny (76 hm³) al 37,6 % actual (62 hm³), però Susqueda ha passat del 33 % (77 hm³) del 21 de juny al 37,6 % (88 hm³ d’aigua). Si fem números podem comprovar que des del 21 de juny l’aigua total embassada pel sistema Sau-Susqueda ha variat poc, ha passat de 153 hm³ el 21 de juny a 150 hm³, per tant en realitat només ha perdut 3 hm³.
El conjunt d’embassaments de les conques internes, al 36 % de capacitat
Actualment el conjunt d’embassaments de les conques internes acumulen 252 hm³ d’aigua i se situen en el 36,2 % de capacitat. Des de finals de juny, moment en el qual van assolir el nivell màxim d’aigua des de la tardor del 2022, han perdut aproximadament 6 hm³. La manca d’episodis generals i regulars de pluja a les capçaleres dels pantans, sumada al major consum d’aigua i l’evaporació intensa, explica aquestes dades.
L’estiu és una època en la qual encara que plogui a les capçaleres és complicat que les reserves es recuperin gaire. Acostuma a tractar-se de tempestes irregulars que, encara que deixin registres importants en algunes zones, difícilment ho fan de forma general. A banda, la calor i la demanda tampoc no hi juguen gaire a favor.
El més habitual, si l’estiu és plujós, és que les reserves es mantinguin estancades o baixin només de forma lleugera.
Els mapes del temps no anuncien cap episodi de precipitació rellevant a curt ni mitjà termini, només la possibilitat que es produeixin ruixats o tronades irregulars als Pirineus de cara a dimarts i probablement, també, a partir del cap de setmana vinent.
