El cap de setmana passat vam deixar enrere 15 dies consecutius de temporal marítim a Barcelona. El fort onatge, que va començar a mitjans de març, va estar afectant insistentment el litoral català. Com a conseqüència d’aquest episodi i de l’augment del nivell de mar que ja s’ha estat observant fruit del canvi climàtic, però també de la planificació territorial que s’ha desenvolupat a la costa durant les últimes dècades, algunes infraestructures situades a primera línia de mar s’han vist afectades. De fet, les onades van arribar a superar els cinc metres d’alçària.
L’evolució del temporal a Barcelona
El temporal marítim va començar just després de la tongada de pluja de dissabte dia 12, moment en què es va registrar un increment de l’alçària de l’onatge. La boia de Barcelona de Ports de l’Estat, que es troba situada 3,5 km davant del port, va registrar una alçària màxima de 5,6 m i una de significant de 3,3 m durant la matinada del dia 13.
Tot i la lleugera millora que hi va haver en les hores posteriors, l’arribada de la borrasca Celia va fer empitjorar notablement l’estat de la mar a causa del reforçament del vent de llevant i de gregal. La ventada no va ser, ni de bon tros, excepcional. En canvi, va destacar per la persistència, ja que es van anar encadenant diverses jornades amb ratxes de més de 50-70 km/h.
Onades fregant els sis metres
La raó de la constància de la ventada i, conseqüentment, de l’onatge important va ser el bloqueig anticiclònic que hi havia al centre i al nord d’Europa i el pas successiu de diverses depressions per la zona de l’estret de Gibraltar.
Sobretot a l’inici de l’episodi, les onades més altes van arribar a fregar els sis metres en alguns moments. Tot i això, el més destacable d’aquest episodi va ser la durada del temporal. Malgrat algun descens transitori, la boia va registrar onades de més de dos metres i mig gairebé de manera ininterrompuda fins diumenge 27.
15 dies amb avís
Sempre que les onades poden superar els dos metres i mig d’alçària, el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) emet un avís per alertar d’aquest perill. En aquesta ocasió, des que es va emetre el primer avís fins que es va finalitzar van transcórrer 15 dies.
Es tracta d’un fet molt poc habitual, però hi ha alguns antecedents relativament recents. L’episodi més llarg des que l’SMC (any 2001) fa els avisos va ser l’any 2013, amb 23 dies consecutius, mentre que el segon lloc del rànquing és per a un episodi de l’any 2017, amb 16 dies seguits d’avís.
Alçària màxima i significant i escala Douglas
Dues de les variables que s’utilitzen per caracteritzar l’onatge són l’alçària màxima i la significant. La primera és l’altura de l’onada més alta registrada, per exemple, hora a hora. La segona, en canvi, és el resultat de fer la mitjana de l’altura del terç d’onades més altes.
Com que per conèixer l’alçària exacte de les onades cal disposar d’equips de mesura com la xarxa de boies de Ports de l’Estat, hi ha una escala que les agrupa per rangs d’altura i que fa més senzill poder-ne fer observacions. Té per nom escala Douglas i consta de 10 graus:
- Mar plana: 0 m
- Mar arrissada: < 0,1 m
- Marejol: 0,1 – 0,5 m
- Maror: 0,5 – 1,25 m
- Forta maror: 1,25 -2,5 m
- Maregassa: 2,5 m – 4 m
- Mar brava: 4 – 6 m
- Mar desfeta: 6 – 9 m
- Mar molt alta: 9 – 14 m
- Mar enorme: > 14 m
