Al nostre país, no sap ploure. De ben segur que heu sentit dir aquesta frase un munt de vegades, sobretot quan hi ha aiguats després d’una bona colla de dies sense que hagi caigut ni una sola gota. Aquesta és una de les característiques del clima mediterrani, l’alternança d’episodis de pluges importants amb llargs períodes sense pluja i sequeres. En la suma total de la precipitació acumulada al llarg de l’any, els episodis de pluja intensa i abundant corresponen a una part molt important. Ara bé, fins a quin punt?
Per contestar a aquesta pregunta hem calculat, any per any, per a la sèrie de dades de l’Observatori Fabra (RACAB) quin tant per cent de la pluja anual correspon a la precipitació acumulada en els tres dies més plujosos de l’any.
Un de cada quatre litres per metre quadrat correspon als dies més plujosos
No cada any és igual, hi ha força variabilitat. Hi ha casos en què la contribució dels tres dies més plujosos a la pluja anual no arriba al 15 %, mentre que n’hi ha d’altres en què supera el 30 %, com es veu a la gràfica.
La mitjana per al conjunt de la sèrie de l’Observatori Fabra, amb dades entre el 1914 i el 2022, se situa en el 24,9 %. És a dir, que un de cada quatre litres per metre quadrat que s’acumulen al cap de l’any correspon a la pluja recollida en els tres dies més plujosos.
En un extrem s’hi troba l’any 1933. Dels 711,5 l/m² que van caure aquell any, 92,4 l/m² ho van fer en els tres dies de més pluja, és a dir, el 13 %. A l’altre costat de la balança hi ha l’any 2017. 240,8 dels 518,4 l/m² (el 46,5 %) que es van registrar en tot l’any van caure en les tres jornades més plujoses.
La contribució dels dies més plujosos, en augment
El percentatge de la pluja anual que correspon als tres dies més plujosos no s’ha mantingut constant al llarg de la sèrie, sinó que ha variat durant els últims anys. A la gràfica que hi ha més amunt s’intueix de manera prou clara la tendència a augmentar. És a dir, que cada vegada tenen més pes els dies de més pluja de l’any en la suma del total de precipitació anual.
En calcular-ho per a períodes de 30 anys, l’evolució és encara més evident. Entre els períodes 1921-1950 i 1961-1990, la contribució dels dies més plujosos al total de precipitació anual volta el 24 %. És a finals del segle XX, concretament del període 1971-2000 cap endavant, quan s’observa un canvi. L’augment, que ha estat progressiu, ha fet que el darrer període climàtic s’acosti al 28 %.
- 1921-1950: 24,2 %
- 1931-1960: 23,7 %
- 1941-1970: 24,5 %
- 1951-1980: 23,8 %
- 1961-1990: 24 %
- 1971-2000: 25,5 %
- 1981-2010: 26,3 %
- 1991-2020: 27,8 %
Un terç de la pluja del 2023, concentrada en tres dies
En el que va del 2023, immersos en aquesta sequera, s’han acumulat 272,7 l/m² fins al 2 d’octubre. Els tres dies més plujosos han estat, de moment, el 27 d’agost (35,2 l/m²), el 15 de setembre (32,1 l/m²) i l’1 de juliol (31,7 l/m²), que sumen 99 l/m². Com a resultat, la proporció és del 36 %, clarament per sobre de la mitjana. Ara bé, caldrà refer el càlcul a finals d’any per tenir la dada definitiva.
Les projeccions de canvi climàtic ho apunten
El canvi climàtic no només està comportant i provocarà canvis en la temperatura, sinó també en la precipitació. Les projeccions per a Catalunya del Servei Meteorològic mostren que la seva evolució és molt incerta, tot i que insinuen que en un futur hi podria haver una tendència a la reducció de la pluja anual.
El que sembla més clar és una disminució considerable i general dels dies amb precipitació minsa (menys de 5 l/m²) i un allargament de les ratxes seques. Amb tot, les sequeres podrien ser més intenses.
Ara bé, per contra, en algunes zones es projecta un augment dels dies amb precipitació abundant. És a dir, que hi podria haver un augment de la contribució dels dies més plujosos de l’any a la precipitació total anual, com tot apunta a Barcelona segons les dades de l’Observatori Fabra.
