L’11 de febrer és el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència. El va promoure l’any 2015 l’Assemblea General de les Nacions Unides. L’objectiu d’aquest dia és esperonar en condicions d’igualtat entre les dones i les nenes la plena participació en la ciència.
Hem parlat amb tres dones que es dediquen a la meteorologia per conèixer la seva història i per saber com valoren la presència de les dones en aquest àmbit avui en dia. Són Sarai Sarroca (directora del Servei Meteorològic de Catalunya i exmeteoròloga de betevé), Maria del Carme Llasat (catedràtica de física de l’atmosfera de la Universitat de Barcelona) i Anna del Moral (doctora en física i investigadora del National Center for Atmospheric Research dels Estats Units). Totes tres opinen que la meteorologia té cada vegada més una presència més important de les dones, tot i que queda molta feina per fer.
Sarai Sarroca, primera directora del Servei Meteorològic de Catalunya
Sarai Sarroca és llicenciada en geografia i màster en meteorologia. Explica que no recorda en quin moment es va començar a fixar en el temps, ja que va formar part de la seva infantesa pel fet que els seus pares són de les comarques de ponent (del Pallars Sobirà i de la Ribera d’Ebre) i fruit del vincle amb la pagesia.
Durant molts anys ha estat meteoròloga d’aquesta casa, de betevé, on va començar a treballar a finals de gener del 2006 enmig d’un temporal de neu a cotes baixes. Prèviament havia treballat a Ràdio Barcelona, mentre ho compaginava amb el màster en meteorologia que va cursar a la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona.
El gener del 2022 va fer el salt a la meteorologia més institucional en ser nomenada primera directora del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). En més de 100 anys d’aquesta institució, Sarroca ha estat la primera dona a dirigir-la. En aquests moments tenen diversos projectes engegats, com per exemple la renovació de la xarxa de radars.
A l’SMC el percentatge de dones de la plantilla ha anat augmentant. Sarroca destaca que també s’ha incrementat el nombre de càrrecs superiors que també ocupen dones. Creu que al llarg dels darrers anys s’ha notat més implicació de les dones pel que fa a la recerca i que cada vegada més la seva participació en la meteorologia està deixant d’anar lligada principalment només als mitjans de comunicació. Sarroca es mostra convençuda que en un futur hi haurà més dones directores de l’SMC.
Maria del Carme Llasat, catedràtica de física de l’atmosfera
Maria del Carme Llasat és catedràtica de física de l’atmosfera de la Universitat de Barcelona (UB) i directora del Grup d’Anàlisi de situacions Meteorològiques Adverses (GAMA). L’any 2022 va ser distingida amb la Creu de Sant Jordi. Explica que va estudiar física perquè li agradava molt estudiar, conèixer i comprendre, especialment, el funcionament del sistema Terra-atmosfera. Va decidir fer el doctorat perquè durant la carrera va tenir l’oportunitat de col·laborar en un projecte de recerca sobre pluges i l’impacte que provoquen en les telecomunicacions. Tot i això, assegura que els aiguats d’octubre i novembre del 1982 la van acabar d’empènyer cap al món de la recerca. L’any 1995 va néixer el grup GAMA, constituït sobretot per doctorands, com a resposta a la necessitat d’una recerca multidisciplinària per fer front als riscos naturals i al canvi climàtic.
Actualment dedica part del temps a la docència a la Facultat de Física de la UB i a la coordinació de la secció de meteorologia del departament de física aplicada. Tot i això, la seva activitat principal és la recerca. En aquests moments té dos projectes en marxa. El primer se centra en la millora i la gestió dels avisos d’inundacions per desenvolupar un sistema de presa de decisions ràpides enfront dels episodis sobtats que solem tenir a casa nostra. El segon té per objectiu millorar els hàbits de la població enfront del repte del canvi climàtic i els seus impactes. D’aquí n’ha sortit el portal Àgora, un observatori d’inundacions en format web, i també la creació d’un “living lab” europeu a Barcelona sobre extrems meteorològics.
Llasat comenta que ha observat una evolució en el món universitari i de la meteorologia pel que fa a la participació de les dones, ja que hi ha més oportunitats. Explica que ella s’ha mogut en un entorn molt masculí, però destaca que actualment les coses han canviat: a la secció de meteorologia domina la presència de dones i, en el cas concret del grup GAMA, està format gairebé només per noies que estan fent la tesi doctoral. Diu que és positiva, si bé encara continua sent més difícil per a una dona aconseguir finançament per a un projecte científic que per a un home.
Anna del Moral, investigadora postdoctoral de l’NCAR (EUA)
Anna del Moral és doctora en física per la Universitat de Barcelona. Després de graduar-se en física i de fer el màster en meteorologia, moment en el qual va tenir una beca de col·laboració a l’SMC, va decidir fer el doctorat al grup GAMA, dirigit per Maria del Carme Llasat. La seva tesi es va centrar en l’ús del radar meteorològic per analitzar tempestes violentes.
Mentre estava fent el doctorat va tenir l’oportunitat de participar en campanyes experimentals al continent americà, com per exemple Relámpago, que es va dur a terme a l’Argentina a finals del 2018. També va fer una estada al National Center for Atmospheric Research (NCAR), on actualment està fent el postdoctorat. El seu estudi està centrat en les tempestes violentes que hi ha al llac Victòria (Àfrica) que, malauradament, cada any produeixen víctimes mortals. A més, també col·labora en un grup de radars mòbils que estan duent a terme una campanya experimental al sud dels Estats Units per estudiar el procés de formació de tornados.
La raó per la qual va decidir estudiar física i especialitzar-se en meteorologia va ser semblant a la de Sarai Sarroca i a la de Maria del Carme Llasat. Des de ben petita sentia curiositat per la ciència en general i les ciències naturals més concretament, en especial pels fenòmens meteorològics extrems.
Del Moral assegura que hi ha hagut un canvi respecte de la generació anterior pel que fa a la participació de les dones en la meteorologia. A les agències en les quals ha estat es promou l’equitat i visibilitat de la dona. A més, destaca que al llarg de la seva carrera sovint ha estat supervisada per dones. Ara bé, hi ha feina per fer, ja que explica que encara ara de vegades es fan conferències d’experts en què es dona més veu als homes que a les dones.
