Cada cop queda menys aigua als embassaments i si la pluja no hi posa remei, en poques setmanes baixarem ja del llindar del 25 % del volum emmagatzemat (actualment, som al voltant del 26,5 %). El desgel ha estat fulgurant enguany i, juntament amb les noves mesures associades a l’entrada en fase d’excepcionalitat, ha comportat una pèrdua relativament petita, comparada amb la dels mesos precedents.
Fa gairebé un any que no entra més aigua que la que en surt
Fa ja gairebé tres anys que no plou el que seria habitual i fa gairebé un any que als embassaments del Ter-Llobregat no hi ha superàvit, és a dir, que no hi entra més aigua de la que en consumim.
En aquest sentit les dades són demolidores i cal remuntar-se a la primavera passada, amb un març especialment plujós, per trobar un mes amb superàvit hídric als embassaments del Ter-Llobregat.
Aleshores es van recuperar 14 hm³ al març i 9 hm³ a l’abril, en el que són els darrers dos mesos de guany. Des del maig del 2022, 11 mesos seguits encadenant pèrdues amb el màxim estiuenc. La pèrdua total d’aquest gairebé any sencer supera els 170 hm³, més aigua de la que tenen els embassaments actualment.
Març del 2023: la pèrdua més modesta des del maig
Les mesures adoptades per pal·liar els efectes de la sequera d’ençà que es va entrar en situació d’excepcionalitat a finals del mes de febrer, juntament amb el desgel fulgurant que enguany s’ha donat en poc més de 10 dies, han ajudat al fet que, en aquest mes de març s’hagin perdut una mica més de 6 hm³.
Continua sent una pèrdua important, però és menor que els mesos precedents. La mala notícia és que ja no es pot confiar en un desgel, que l’únic que ha comportat ha estat uns dies (a mig mes) en què entrava més o menys la mateixa aigua que en sortia.
Més dinamisme però sense pluja a la vista… i amb els estacionals tornant al vermell
Queda, per tant, tot fiat a l’arribada de la pluja durant els propers dos mesos, abans no arribi l’època amb més demanda i evaporació de l’any: l’estiu.
Els mapes no mostren de moment cap gran canvi a mitjà termini, per bé que insinuen més dinamisme a partir del darrer tram de la Setmana Santa. Cap certesa i, ni tan sols, cap canvi de tendència clar a hores d’ara.
Els models estacionals, que fa unes setmanes auguraven un abril plujós, comencen a recular i, tant és així, que el model americà fins i tot ha tornat als vermells que anuncien menys pluja de l’habitual en un mes que és tradicionalment dels més plujosos a casa nostra.
El model europeu encara mostra esperances per a la setmana que comença el 10 d’abril, però el cert és que els models no acaben de mostrar cap canvi d’escenari evident.
Queden dos mesos al davant que marcaran clarament la disponibilitat d’aigua fins, com a mínim, la tardor. Que no ens fallin: ni la primavera, ni la tardor.
