La disminució de pol·linitzadors és una greu problemàtica global que posa en risc la supervivència de les plantes, la sostenibilitat de l’agricultura i l’alimentació humana.
Per què és tan greu que minvin els pol·linitzadors?
Berta Caballero, conservadora d’artròpodes del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, posa en relleu aquesta gran problemàtica comparant-la amb la que afecta les balenes o els elefants. “Ara fa uns anys ens fèiem ressò de l’extinció d’aquests animals —un fet molt greu i preocupant— però amb un impacte planetari limitat”.
Caballero destaca que la disminució actual dels pol·linitzadors és una problemàtica molt més greu pel fet que afecta grups que fan funcions a escala planetària:
Els insectes van lligats a les flors, per tant, si hi ha canvis importants en la pol·linització hi haurà desequilibris greus dels ecosistemes. Es fa complicat de predir
L’experta explica que nou de cada 10 plantes necessiten un insecte per donar fruits i llavors, es calcula que el 75 % dels aliments que es produeixen arreu del món depenen de la pol·linització d’insectes, sobretot de les abelles.
Per tant, una davallada dels pol·linitzadors té un impacte greu en l’alimentació humana (crisi alimentària) i també en la salut humana, pel fet que les plantes emmagatzemen grans quantitats de vitamines i micronutrients essencials.
A més de posar en perill la vida tal com la coneixem, també podria implicar pèrdues econòmiques en el sector agrícola i alimentari.
Quines són les causes del declivi dels pol·linitzadors?
Les causes són diverses i ben conegudes des de fa anys:
- Fragmentació i pèrdua d’hàbitats a causa de l’especulació i l’expansió de la construcció desmesurada de les últimes dècades. Això ha tingut grans conseqüències sobre la biodiversitat. Han desaparegut hàbitats naturals i molts animals (també insectes) han hagut de marxar o adaptar-se a entorns menys favorables. Tot plegat ha suposat la desaparició de molts animals i plantes.
- Actualment també preocupen molt les noves polítiques que pretenen convertir camps agrícoles en camps de plaques solars. Es tem que els danys podrien ser iguals o majors que els causats durant els darrers booms constructius.
- L’agricultura industrial obté el màxim rendiment de la terra usant grans quantitats de plaguicides, els quals causen la mort directa de molts insectes. També elimina marges de camps i taques de vegetació natural per augmentar-ne la superfície d’explotació.
- La globalització de virus i bacteris a causa del ràpid intercanvi de persones i mercaderies també suposa greuges rellevants.
- Finalment, el canvi climàtic afavoreix l’aparició de sequeres freqüents, menys zones verdes i un augment de la temperatura. Tot plegat va en detriment dels pol·linitzadors, en alguns casos pel fet que es desacoblen els cicles biològics de les plantes i els animals “van descoordinats, quan un floreix l’altre no hi és”.
Per què les abelles són tan importants en la pol·linització?
Tot i que tots tenim molt present l’abella de la mel, hem de pensar que d’abelles a Catalunya en podríem trobar unes 900 espècies. L’abella de la mel només n’és una. Arreu del planeta hi ha entre 25.000 i 30.000 espècies d’abella.
Berta Caballero explica que per entendre el perquè de l’alta eficiència en la pol·linització de les abelles respecte d’altres insectes cal recordar com és la seva biologia, quins en són els costums: “Les abelles es passen el dia traginant pol·len amunt i avall i en mouen una gran quantitat i afavoreixen, de retruc i en gran mesura, la pol·linització”. Afegeix que en realitat les abelles recullen i acumulen pol·len per a les seves larves: “Fan el niu, i a cada cel·la o habitació del niu hi posen un ou més tot el pol·len que aquella larva menjarà fins que sigui adulta”.
Aquesta és la diferència més important respecte d’altres insectes com per exemple les papallones, les quals s’atansen a les flors només per nodrir-se elles mateixes, no les larves, les quals mengen d’altres coses (sobretot fulles). Les mosques també són bones pol·linitzadores, amb una estratègia similar a la de les papallones.
L’impacte de les abelles en la pol·linització és molt gran ja que tota la vida s’alimenten de pol·len i nèctar
Què podem fer individualment per tal d’afavorir els pol·linitzadors?
Segons l’experta, és de gran importància fer un consum conscient, en el sentit de consumir productes ecològics (de proximitat, no forans) o bé de quilòmetre zero. “Darrere les etiquetes d’aquests productes hi ha bones pràctiques com ara rotació de cultius, diversitat cultivada, etc. En el cas dels ecològics, a més, s’evita l’ús de plaguicides, potencia les varietats tradicionals”.
Matisa que si potenciem aquest tipus de consum responsable estem afavorint la diversitat general d’abelles i d’altres pol·linitzadors. “És bàsic mirar les etiquetes, l’origen dels productes que comprem”.
Altres accions que podem fer com a particulars:
- Guarnir el balcó o terrassa amb plantes aromàtiques o plantes autòctones (romaní, farigola, sàlvia, sajolida…).
- Construir hotels d’insectes (si aconseguim atreure insectes tindrem pol·linitzadors als nostres horts urbans o balcons).
- Fer un hort a casa o a l’escola.
- Evitar l’ús de plaguicides.
La importància de respectar sempre els insectes, també a casa
Cal no matar insectes sense cap motiu. Convé evitar certes actituds com cridar en veure una vespa o una abella i matar-la ja que si ens quedem quiets el més probable és que marxin sense fer-nos res.
Malauradament, aquest tipus d’actituds es reprodueixen quan veiem qualsevol altre insecte. Es tracta sovint de manca d’informació, de tabús preestablerts.
També hem de prescindir d’usar productes químics per matar mosques o qualsevol altre insecte que trobem a casa. Els pesticides són altament perjudicials per als insectes, però en darrera instància també ho són per a nosaltres, que els acabem respirant dins de les cases.
Caballero explica que en el cas de trobar-nos insectes dins de casa el millor és retirar-los, treure’ls a fora, o usar aparells d’ultrasons en el cas dels mosquits abans que dosificadors químics.
L’exposició “Més que abelles”, al Jardí Botànic de Barcelona
Qui vulgui saber més sobre insectes pol·linitzadors pot visitar l’exposició “Més que abelles”, que s’emplaça actualment a la sala d’exposicions del Jardí Botànic de Barcelona.
Es tracta d’una exposició temporal que continua a l’exterior amb el Jardí dels Insectes, format per un hotel d’abelles, una espiral de plantes aromàtiques i un verger d’arbres fruiters que permet observar en directe tot allò que ens explica l’exposició. Es complementa, a més, amb diverses activitats.
