Fa setmanes que els ornitòlegs i naturalistes constaten l’arribada d’exemplars de gavot (“Alca torda”) al litoral català i a la costa mediterrània francesa. Es tracta d’un ocell pròxim als pingüins que viu a les costes nòrdiques d’Europa i que, sobretot durant les migracions, pot arribar a Catalunya. És un hivernant regular i escàs al mar Català i Catalunya.
Malgrat que cada any és habitual veure’n alguns exemplars, mai se n’havien registrat tants com aquest mes de novembre. Entre l’1 i el 29 de novembre s’han comptabilitzat gairebé 500 exemplars de gavot, una xifra que dista moltíssim de les aproximadament vuit observacions mitjanes del període 2009-2021.
El pas de diverses borrasques atlàntiques molt profundes a mitjans de novembre va generar grans temporals a l’Atlàntic occidental. Les ventades fortes associades van arrossegar un nombre rècord de gavots cap a casa nostra.
Gavots també a la ciutat de Barcelona
L’Institut Català d’Ornitologia (ICO) ha registrat també observacions d’aquesta espècie tan curiosa a la mateixa ciutat de Barcelona, concretament a la zona del Maremagnum i a la platja de Sant Miquel.
Un 5 % de les observacions corresponen a gavots morts
Tal com ja va fer saber l’ICO ara fa uns dies, molts exemplars arriben molt debilitats a les nostres costes i fins i tot alguns arriben a morir.
El llarg trajecte i els vents forts que els empenyen causen l’esgotament de molts exemplars. Concretament, un 5,2 % de les observacions de gavot corresponen a ocells morts, una dada que contrasta amb les dades d’anys anteriors. Segons l’ICO, és un senyal inequívoc de la debilitat amb què arriben molts ocells a les costes.
L’ICO destaca que les morts s’estan produint per una pèrdua de massa muscular irreversible provocada per la desnutrició, malgrat que encara no es disposa de totes les dades dels exemplars analitzats.
L’esgotament podria no ser l’única causa de la mort d’exemplars
Hi ha observadors que han trobat algun gavot amb un ham clavat. Aquest ha estat el cas de Pere Alzina, biòleg i consultor ambiental, qui denuncia que, “malgrat que està totalment prohibit pescar a tots els ports de Catalunya, són moltes les persones que se salten aquesta prohibició i pesquen, un fet que implica efectes deleteris i letals en aus com el gavot i el corb marí emplomallat“.
Alzina apunta que en el cas del corb marí emplomallat un de cada quatre exemplars està ple d’hams per tot el cos. Es desconeix, afegeix, el percentatge de les aus amb hams a l’interior del cos.
Quan els pescadors detecten que l’au s’ha enganxat amb un ham opten per tallar el fil de la canya, un fet que implica que l’animal fugi amb l’ham clavat i el fil penjant. Alguns exemplars poden sobreviure casualment, però molts no tenen tanta sort.
Alzina insisteix en l’obligació de fer complir la normativa. Recorda que no es pot pescar en llocs prohibits com els ports. Si es pesca, s’ha de fer en les hores permeses i amb el topall de dues canyes, respectant sempre la separació preceptiva.
Finalment, destaca que és imprescindible en tots els casos disposar de llicència de pesca.
