Després del 14-F s’ha obert un període de negociacions entre partits polítics per formar el que serà el nou govern català. Les polítiques ambients de transició energètica seran un vertebrador important per encarar la gestió i el futur ambiental del país.
Pere Aragonès, cap de llista d’Esquerra Republicana, va dir en campanya electoral que crearia una conselleria d’acció pel clima si sortia president. Es tractaria d’una conselleria similar a l’antiga conselleria de medi ambient i que no existeix des del 2010. En el govern que encara està en funcions representa una secretaria encapçalada per Marta Subirà , dins de la Conselleria de Territori i Sostenibilitat.
Reptes climàtics principals
El nou executiu té per endavant una dècada clau en el pols per pal·liar els efectes del canvi climàtic a casa nostra. A més, cal tenir present que, en els darrers anys, Catalunya ha perdut pes en el rànquing de comunitats autònomes generadores d’energies renovables i ha passat d’estar-ne al capdavant, des del 1984 als anys 90, a estar-ne a la cua.
Malgrat no es construeix cap parc eòlic a Catalunya des del gener del 2013, el maig del 2020 va ser rècord de producció d’energia elèctrica mitjançant les energies renovables, gràcies a l’energia eòlica.
L’augment d’energies renovables serà clau per poder dur a terme la disminució necessària de les emissions de diòxid de carboni, segons els climatòlegs. La llei de canvi climàtic catalana, aprovada el 2017, preveu que el 2050 hi haurà emissions nul·les de carboni i perquè això sigui possible cal l’aprovació dels anomenats pressupostos de carboni, que encara no s’han presentat, malgrat estar previstos per a final de l’any 2020.
Una altra tasca del nou executiu serà pal·liar els resultats del primer informe de l’Estat de la Natura a Catalunya, presentat fa pocs mesos. En aquest informe es posa de manifest que s’ha perdut una quarta part de la població de les espècies animals durant els últims 20 anys. A més, es constata que els animals dels rius són els més vulnerables.
