sequera 1989 catalunya
sequera 1989 catalunya

L’episodi de fred intens dels darrers dies disminueix, tot i que l’ambient d’hivern sembla que encara té corda per a estona. El gener s’acaba i, malauradament, la gran absent n’ha estat novament la pluja. Els episodis de precipitació de les darreres setmanes han deixat registres minsos a Catalunya, en molts casos en forma sòlida. Únicament algunes zones del nord dels Pirineus han rebut nevades una mica més destacables, en cap cas suficients per començar a solucionar la greu sequera que afecta tot el territori.

Com es preveu el febrer? Arribarà la pluja a Barcelona i Catalunya?

Una setmana com a mínim d’anticicló

L’anticicló tendirà a abraçar Catalunya i la península durant la setmana, fet que estabilitzarà clarament la situació meteorològica i bloquejarà durant uns quants dies l’arribada de fronts, o bé els debilitarà de forma evident. L’aire fred que ha entrat els darrers dies s’anirà dipositant cap a les zones més fondes de valls i planes, on es farà notar sobretot en hores nocturnes en forma de glaçades moderades. Per contra, la temperatura pujarà clarament a cotes mitjanes i altes de les muntanyes a causa de la inversió tèrmica.

Les opcions de veure ploure durant la primera setmana del mes de febrer són, per ara, molt baixes. L’escut anticiclònic en dissiparà qualsevol possibilitat com a mínim fins al 6 o 7 de febrer. Els mapes d’anomalia setmanal del model Centre Europeu de Prediccions Meteorològiques a Mitjà Termini (ECMWF) preveuen anomalia de precipitació negativa durant la setmana del 30 de gener al 6 de febrer. Molta menys precipitació del que seria habitual estadísticament aquesta setmana del febrer, un mes ja per si sec a Barcelona i Catalunya.

Convé recordar que a l’Observatori Fabra la precipitació mitjana del febrer és de només 36 litres per metre quadrat (mitjana període 1990-2021). Es tracta del quart mes més sec, just darrere dels mesos de l’estiu (juny, juliol i agost).

Més esperança de pluja a partir del 7 de febrer

A mitjà termini, a partir del 6 o 7 de febrer, la majoria de models preveuen un desplaçament de l’anticicló cap al nord, un fet que obriria les portes a l’arribada d’un a petita borrasca mediterrània que tindria reflex en altura en forma d’un embossament d’aire fred.

Mapa isobàric i d’altura previst pel model GFS per al 8 de febrer del 2023

La incertesa és elevada a hores d’ara, però tot fa pensar que el dinamisme atmosfèric seria més notori a partir de llavors, amb més opcions per veure ploure en algun moment a Barcelona. En aquest sentit, l’anomalia negativa de precipitació del model ECMWF se suavitza durant la setmana del 6 al 12 de febrer, una setmana més pròxima, per tant, a la normalitat pel que fa a la precipitació.

Sense tendències clares durant la segona meitat del mes de febrer

Més enllà, durant les dues darreres setmanes del mes de febrer, els mapes no mostren cap tendència clarament definida pel que fa a la precipitació, la qual podria voltar la normalitat per a les dates.

El febrer, en conjunt, per tant, segons els mapes actuals del Centre Europeu de Prediccions Meteorològiques a Mitjà Termini no seria gaire plujós, ans el contrari. Aquesta tendència s’aproxima força a la que pronostica l’agència nord-americana NOAA, que entreveu un febrer més sec del normal al sud d’Europa. En el cas de Catalunya l’anomalia seria menys acusada i, fins i tot, podria ser un febrer força normal a la mitjana pel que fa a precipitació al litoral, el prelitoral i les comarques gironines.

L’estat de la sequera

La pluja és necessària més que mai i, si més no de moment, aquests mapes que pronostiquen la precipitació setmanal no són gaire optimistes.

Convé recordar que les reserves d’aigua de les conques internes continuen minvant i actualment es troben tan sols al 29 % de totalitat.

Per analitzar quin és l’estat de la sequera, el Servei Meteorològic de Catalunya disposa de l‘índex de precipitació estàndard, un índex que permet avaluar el dèficit o l’excés de precipitació al territori per a una varietat d’escales temporals. 

Els intervals més curts —inferiors a nou mesos— són útils per estimar la humitat del sòl, un aspecte rellevant per a boscos, prats i sembrats. Els intervals més llargs, superiors a 12 mesos, aporten informació sobre l’estat de les aigües subterrànies, dels cursos d’aigua i de l’emmagatzematge d’aigua als embassaments.

Si agafem l’interval de 24 mesos (mapa inferior) podem veure que la situació és molt greu al litoral i prelitoral central, així com en zones del nord-est del país i de l’interior, on la sequera es qualifica d’excepcional (color vermell). Als Pirineus, a les capçaleres dels rius, la sequera es qualifica d’entre moderada i forta.

Comparteix a: