La pluja de la nit de la Mercè va regar en major o menor mesura tot Catalunya, a diferència dels darrers episodis de tempesta que van fer diana només en algunes zones reduïdes del territori. La sequera acumulada es manté, però de mica en mica es va difuminant, si més no pel que fa a la vegetació.
La calor extrema i la sequera han estat especialment rellevants aquest estiu i han tingut conseqüències greus arreu. N’han patit sobretot els boscos del nord i el nord-est del país, acostumats a rebre pluja abundant gràcies a les tempestes d’estiu. La pluja en aquest sector va arribar a l’agost, massa tard en molts casos.
La importància de tenir fulles perennes
La vegetació típicament mediterrània adopta diverses estratègies per tal de sobreviure als períodes mancats de pluja i de calor intensa, un tret que defineix el clima mediterrani, on l’estiu és el període més eixut de tot l’any.
Una estratègia predominant de la vegetació mediterrània és la de tenir fulles perennes, és a dir, tenir fulles sempre presents. Aquesta estratègia permet que puguin aprofitar tots els períodes de precipitació que hi hagi al llarg de l’any, independentment que sigui estiu o bé hivern. D’aquesta manera, tan bon punt plou, l’arbre pot reiniciar l’activitat de forma immediata i aprofitar aquest període favorable per progressar i fins i tot per generar fulles i créixer si convé. Els caducifolis, típics de zones més fredes i humides, no tenen aquesta possibilitat durant els mesos freds.
Segona primavera a la tardor
Així doncs, després d’un període de precipitació general i abundant posterior a uns mesos de sequera i calor, arbres com l’alzina poden tornar a emetre brots i fulles noves. Fins i tot, en casos extrems, poden arribar a tornar a florir, tal com va passar per exemple al llarg de la tardor del 2021 en alguns indrets del litoral. Espècies com l’arboç o el marfull, entre d’altres, també acostumen a brotar.
Aments (inflorescències) d’alzina a finals d’octubre del 2021, després de dies de pluja i ambient suau 
Brots d’alzina a la Serralada Litoral, novembre del 2021
Les fulles de les estepes, plantes típiques del sotabosc mediterrani, es caracteritzen per pansir-se quan manca aigua al cor de l’estiu i en períodes llargs de sequera. Tan bon punt plou, les fulles s’hidraten i es tornen turgents, com si s’haguessin inflat de cop.
Estepa blanca en un context de manca de pluja 
Estepa blanca després de ploure
Les estepes, a més, acostumen a florir entre finals d’hivern i la primavera, per bé que no és rar que ho puguin fer de forma més puntual (algunes flors) a la tardor o a l’hivern si les temperatures són prou benignes.
El cas dels roures que han perdut les fulles a causa de la sequera
Segons explica el CREAF en el seu blog, en cas de sequera extrema, les diverses espècies reaccionen amb estratègies diferents. Segons Mireia Banqué, “quan comença a mancar aigua, el primer que fan tots els arbres és reduir tant com poden la pèrdua d’aigua, i això ho fan tancant els estomes de les fulles […] ja que és per aquests petits orificis per on perden aigua”. L’experta explica que si la sequera s’agreuja s’adopten mesures més dràstiques, diferents entre caducifolis i perennifolis.
Caducifolis com els roures, arbres presents també en zones més frescals de clima mediterrani, opten per desfer-se en aquest cas extrem de les fulles. Tallen la connexió de les branques amb les fulles i s’assequen talment com si arribés la tardor.
Aquest estiu nombrosos roures (i alzines) de diverses zones de Catalunya, sobretot dels Pirineus i els Prepirineus, han optat per aquesta estratègia. També ha estat el cas d’alguns roures de zones del litoral i del prelitoral.
Ara, amb les pluges irregulars de les darreres setmanes, alguns roures que s’havien assecat han optat per rebrotar de nou, talment com si hagués arribat la primavera.
Per rebrotar l’arbre usa les pròpies reserves. La majoria de roures que es van assecar per tant a l’estiu no han mort i les fulles noves es mantindran fins a finals de tardor, cosa que permetrà que l’arbre pugui fabricar aliment de nou mitjançant la fotosíntesi.
Les alzines que s’hagin assecat parcialment durant l’estiu també tenen la possibilitat de recuperar-se, rebrotar, com els roures.
Arbres que no podran superar-ho
Malauradament, també hi ha arbres que no podran superar la sequera i moriran.
Segons explica el CREAF, el pins estan ben preparats per combatre la manca d’aigua (tenen fulles estretes que perden poca aigua a diferència de les fulles dels roures o alzines), però “un cop es queden sense aigua de la qual xuclar se’ls trenca la circulació als vasos conductors de forma descontrolada i directament moren per embolisme (generació de bombolles dins els vasos”.
Molts arbres podran rebrotar, però hauran patit decaïment. Segons Mireia Banqué, del CREAF, “si les sequeres són continuades al llarg de diversos anys i els arbres no tenen temps de recuperar les reserves, els arbres podrien patir morts massives per sequera”.
El canvi climàtic està intensificant i allargant l’estrès dels arbres, fet que podria condicionar i perjudicar la vegetació mediterrània en un futur.
El projecte DeBosCat analitza la salut dels boscos catalans
El DeBosCat, la xarxa de monitoratge del decaïment dels boscos de Catalunya, està impulsat per la Direcció General d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i coordinat entre el Cos d’Agents Rurals i el CREAF.
Durant el mes de setembre el CREAF i els Agents Rurals realitzen el treball de camp per tal d’avaluar l’estat de la vegetació després de l’estiu. Actualment qualsevol persona pot col·laborar-hi i aportar-hi dades i fotografies mitjançant el projecte de ciència ciutadana Alerta Forestal.
