El color de les papallones és un caràcter d’alta importància en el cas de les papallones. Algunes papallones fan servir els colors llampants per alertar els depredadors que són verinoses, d’altres tenen colors críptics que els permeten camuflar-se i passar desapercebudes o d’altres tenen codis de comunicació propis i moltes vegades també utilitzen el color per identificar-se entre si.
El problema de coincidir en un mateix espai dues papallones de colors semblants
Quan en un mateix indret hi coincideixen dues espècies de papallones molt semblants (però d’espècie diferent), tot i que es poden arribar a hibridar, el més comú és que la descendència no sigui fèrtil.
Així doncs, els individus que sobreviuran i acabaran perpetuant l’espècie seran aquells capaços d’identificar els seus iguals. És important, per tant, que els mascles ajudin les femelles a identificar la seva espècie, és dir, evitar que es confonguin quan s’aparellin.
Un equip de recerca de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE), un centre del CSIC i la Universitat Pompeu Fabra, ha descobert que els mascles d’un tipus de papallona blaveta, concretament l’espècie “Cupido lorquinii” ha canviat el color de les ales de blau a marró perquè les femelles de la seva espècie les distingeixin i no la confonguin amb una altra espècie blava als llocs on cohabiten.
L’estudi apunta que la pressió selectiva derivada de la interacció de les dues espècies que poden arribar a hibridar-se és un mecanisme de generació de colors i, eventualment, de noves espècies de papallones.
Les poblacions marrons són d’una espècie diferent?
Fins fa poc es creia que aquestes poblacions de la papallona marrons corresponien a una espècie diferent (“Cupido carswelli”), tot i que alguns autors creien que era una subespècie d’una tercera espècie (“Cupido minimus”).
Per aclarir-ho un equip de recerca de l’IBE liderat per Roger Vila, investigador principal del grup Diversitat i Evolució de les Papallones va recórrer a la genòmica.
Els resultats de les analítiques van concloure que no es tractava ni d’una cosa ni d’una altra , sinó d’una subespècie de la papallona “Cupido lorquinii”, la que normalment té el mascle blau.
Es tracta d’una sola espècie de papallona que ha canviat el color de les ales del blau al marró en resposta a l’ambient
Com es generen les noves espècies?
L’equip de recerca destaca que les femelles de la papallona “Cupido lorquinii” amb mascles blaus podrien cometre l’error d’aparellar-se amb mascles d’una altra espècie similar, també blava, “Cupido ostris”, quan coincideixen en un mateix espai.
Segons explica Roger Vila, en algun moment va aparèixer una variant de color marró del mascle de la “Cupido lorquinii”, i va ser seleccionada perquè contribuïa positivament a la creació de descendència fèrtil. Afegeix que el resultat ens dona una bona lliçó de com funciona l’evolució i que ens pot fer reflexionar sobre la discriminació.
El que considerem diferent, rar o defectuós, com una papallona que ha perdut la lluentor blava, pot ser inesperadament un èxit i salvar l’espècie
El mecanisme descobert per l’IBE podria explicar la gran varietat de papallones blavetes, ja que el que ha passat a la “Cupido lorquinii” podria haver passat en altre espècies.
