El canvi climàtic, accelerat per l’activitat humana, és un fet i s’està fent notar de moltes maneres. Una mostra és l’actualització de la classificació climàtica de Köppen-Geiger de la península Ibèrica per al període 1991-2020 que ha publicat recentment l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), en un estudi en què es compara la distribució actual dels diversos tipus de clima amb la que hi havia hagut temps enrere.
Més extensió amb climes àrids
Si es compara el primer període estudiat (1951-1980) amb l’últim (1991-2020), s’observa un canvi notable. La superfície de climes àrids s’ha més que doblat, i ha passat del 10 % al 22 %. La taxa de creixement ha estat, de mitjana, de 1511 km2 per any. Aquest creixement ha estat en detriment dels climes temperats, que han disminuït en superfície del 88 % al 78 % de la península i les illes Balears, a un ritme de -1386 km2 anuals.
Ha guanyat terreny per la conca de l’Ebre, incloent-hi part del delta, però també a àmplies zones del centre i el sud de la península. Ara, a diferència de fa 40 anys, a Madrid, Toledo, Ciudad Real i Badajoz hi predominen els climes àrids, en comptes dels temperats.
A Barcelona, els canvis que hi ha hagut en la temperatura i la precipitació al llarg de les darreres dècades no han fet canviar el tipus de clima, segons aquesta classificació.
Els climes freds cada vegada més restringits a l’alta muntanya
No cal dir que l’ascens de la temperatura ha fet minvar les àrees de climes freds que, cada vegada més, estan quedant restringits a l’alta muntanya. La superfície d’aquest tipus de climes ha passat del 2 % (1951-1980) al 0,8 %. Això suposa una reducció de 125 km2 per any, que és una mica més de la mida que té el terme municipal de Barcelona.
S’ha reduït notablement al conjunt de serralades del centre peninsular i gairebé ha desaparegut del sistema ibèric. Els Pirineus és la zona que concentra una àrea més extensa d’aquest tipus de climes, malgrat que també s’ha observat una reducció important, especialment al Prepirineu.
D’altra banda, a principis dels anys 90, van desaparèixer del mapa els climes polars que, fins llavors, hi havia als cims més elevats del Pirineu.
Què és la classificació climàtica de Köppen-Geiger?
La classificació climàtica de Köppen-Geiger és un dels sistemes de classificació climàtica més utilitzats. Combina la temperatura, la precipitació anual i l’estacionalitat de la precipitació. Consta de cinc grups principals (denominats per una lletra majúscula):
- A, tropical: temperatura mitjana del mes més fred superior a 18 ºC.
- B, àrid: precipitació anual menor que l’evapotranspiració potencial.
- C, temperat: temperatura mitjana dels mesos més càlids per sobre de 10 ºC i dels més freds, per sobre de -3 ºC.
- D, continental: temperatura mitjana dels mesos més càlids per sobre de 10 ºC i dels més freds, per sota de -3 ºC.
- E, fred: temperatura mitjana de tots els mesos de l’any per sota de 10 ºC.
Per a cadascun d’aquests grups principals hi ha diversos subtipus (indicats amb lletres minúscules), que tenen en compte diversos aspectes, com la superació de certs llindars de la temperatura de l’estiu i l’hivern o de la precipitació en diversos mesos de l’any. Com a resultat hi ha un total de 30 categories que descriuen els climes d’arreu del món. D’aquestes, a Catalunya n’hi ha set, i, al conjunt de la península, 12, segons aquest estudi d’AEMET.
Així doncs, per al cas de Barcelona (Observatori Fabra), el clima segons la classificació climàtica de Köppen-Geiger per al període 1991-2020 és temperat, sense estació seca i amb l’estiu calorós (Cfa).
