El professor de la Universitat de Ciutat del Cap, Kevin Winter, ha participat aquest dijous en el cicle de conferències que organitzen conjuntament la Fundació Catalunya Europa i el BBVA amb el nom Fem Front al Canvi Climàtic. Winter és el principal artífex del programa per adaptar-se a la crisi de l’aigua dia zero, arran de la sequera que pateix Sud-àfrica, i que s’ha agreujat en els darrers tres anys.
-Què és el dia zero?
-El dia zero significa que el 75 % de les aixetes d’una ciutat es tanquen i no hi surt aigua. Això és una catàstrofe. A Ciutat del Cap vam aconseguir evitar-ho canviant radicalment la conducta de la ciutadania. Es va reduir dràsticament el consum d’aigua fins arribar a un màxim de 50 litres per persona i dia.
“Ciutat del Cap podria haver estat la primera ciutat del món a quedar-se sense aigua deixant desabastits més de quatre milions d’habitants.”
-Què ha canviat a Ciutat del Cap?
-Ha canviat tot, absolutament tot. L’aigua està al centre del debat, mai no havíem parlat de l’aigua des d’aquesta perspectiva i ara està en boca de tots. També ha canviat la governança de l’aigua. Hem fet un canvi de mentalitat, i ara volem ser una ciutat més sensible i estem treballant per millorar l’ús de l’aigua. Per a nosaltres el canvi climàtic és ja una realitat, ho hem experimentat i ho hem viscut. I hi ha almenys 20 ciutats de grans dimensions més al món com Londres, Moscou, Istanbul o Tòquio, que podrien patir situacions semblants de severes sequeres si no es prenen mesures.
“El que ha passat a Ciutat del Cap és una alerta, una senyal d’alarma: no podem continuar fent l’ús de l’aigua que hem fet fins ara.”
-Què pot fer Barcelona per evitar una crisi de l’aigua?
-Barcelona no està en aquest rànquing de 20 ciutats, però podria ser-hi fàcilment. El que cal fer és estar atent al que està passant i reaccionar als senyals ràpidament. A Ciutat del Cap, ens va portar un temps reaccionar; no ens pensàvem que en quatre anys tindríem tants problemes i per això vam arribar a una situació límit.
“Quan inverteixes en una crisi, agreuges la crisi, la retroalimentes. És el que està passant a molts països amb el deute públic. Per això, construir infraestructures com desalinitzadores per garantir l’accés a l’aigua és accentuar la crisi de l’aigua, perquè encareixes la crisi.”
-Com es pot ser una ciutat més sensible amb l’ús de l’aigua?
-Bàsicament comporta dues coses. La primera, que la ciutat sigui un magatzem d’aigua en ella mateixa, o sigui, que siguem capaços de retenir i guardar l’aigua, per reutilitzar-la. I, en segon lloc, vol dir tancar el cicle de l’ús urbà que es fa de l’aigua en la mateixa ciutat. No es pot fer una bona governança de l’aigua si no es quantifica la demanda.
“Hem de canviar els estàndards de qualitat de l’aigua. No necessitem tenir tots els recursos al nivell de qualitat que exigeix l’aigua per beure.”
En conclusió, una ciutat sensible amb l’ús de l’aigua ha de seguir dos principis importants: ser capaços de reutilitzar-la i també canviar-ne el concepte de qualitat. L’altra qüestió és començar a recuperar recursos de l’aigua que utilitzem. Per exemple, extreure’n fosfats o nitrogen i utilitzar-los en l’agricultura.
-Quina és la lliçó final?
-A Ciutat del Cap hem aconseguit evitar el dia zero pels pèls, ara en som conscients, d’això. El dia zero hauria estat una catàstrofe de conseqüències difícilment imaginables: guerra per l’aigua.
En el cicle de conferències Fem Front al Canvi Climàtic hi participen una dotzena d’experts d’arreu del món fins al febrer del 2019. L’encarregat d’inaugurar les xerrades va ser el científic australià Peter Newman el 8 d’octubre.
- Si vols saber més coses sobre el canvi climàtic, pots consultar l’especial de betevé: “Xoc climàtic: Una mirada de betevé al futur de Barcelona“.
