Aquesta setmana tenim un episodi que podria ser extraordinari pel que fa a la temperatura a molts indrets de Catalunya i la península, amb una calor anòmala per a les dates en què ens trobem. Tot i l’excepcionalitat d’aquest fet, no es pot parlar d’onada de calor. Per què?
Una calor que pot marcar rècords històrics
La massa d’aire d’origen africà tindrà el punt màxim aquest cap de setmana, quan són molts els escenaris que apunten que es podrien superar rècords històrics de temperatura en un mes de maig. Si passa seran més probables al centre de la península i, en el cas de Catalunya, a ponent, la vall de l’Ebre i els Pirineus.
Però si tenim una calorada tan excepcional, per què no es pot parlar d’onada de calor?
El concepte onada de calor
Parlar d’onada de calor davant d’un episodi extraordinari com el que tindrem no deixa de ser simplement un tecnicisme. Ningú no posa en dubte que la situació dels propers dies és del tot anòmala i que recordarà episodis purament caniculars però, si més no de moment, no es pot considerar onada de calor.
Tot i això, es podran superar els 40 ºC en alguns punts de la península i fregar aquesta marca a l’interior de Catalunya. Una barbaritat gairebé inconcebible en un mes de maig.
Els llindars del Meteocat per ser onada de calor
El Servei Meteorològic de Catalunya fa servir el percentil 98 de les temperatures màximes registrades entre els mesos de juny, juliol i agost. Per entendre-ho fàcilment, el que es fa és agafar totes les màximes dels mesos d’estiu (juny, juliol i agost) i extreure’n el valor de temperatura a partir del qual només queda superat pel 2 % dels registres anotats.
Aquest percentil 98 donarà, per tant, una temperatura que marcarà el llindar necessari perquè es pugui considerar onada de calor o no, sempre que aquesta marca se superi com a mínim en tres dies consecutius o més. En cas que se superi només en una o dues jornades parlaríem d’episodi de calor.
Aquests registres, que tenen en compte només les màximes registrades de juny a agost, es fa servir per a la resta de l’any de manera que, si més no de moment, el mes de maig hauria de superar també aquesta marca per poder-se considerar que hi ha una onada de calor.
Així, tot i que és probable que tinguem un episodi d’algun dia de calor en el qual es puguin superar aquests llindars és difícil pensar en tres dies consecutius amb temperatures al voltant dels 38-39 ºC a l’interior i, per descomptat, els 33,4 ºC de Barcelona, una marca que sembla inassolible en cap dia d’aquest episodi.
L’AEMET, un criteri semblant, però no igual
L’Agència Estatal de Meteorologia, tot i tenir un barem semblant al del Meteocat, té algunes diferències.
Sigui com sigui, la mateixa AEMET s’ha encarregat aquest dimarts d’explicar a les xarxes socials que l’episodi extraordinari de calor d’aquesta setmana no es podia considerar onada de calor.
L’AEMET té en compte per al llindar d’onada de calor estrictament les dades de temperatura més elevades del juliol i l’agost (n’omet el juny, com a canvi respecte del Meteocat). En canvi, fa servir un percentil una mica menys inaccessible, el 95 (i el 98 en el cas del Meteocat).
Al final petites diferències, però amb una mateixa finalitat. Aquest llindar obtingut s’extrapola a la resta de l’any per saber si es pot considerar un episodi onada de calor o no.
En el cas de l’AEMET, que aquest episodi es pogués considerar onada de calor implicaria que durant tres dies seguits o més (igual que el Meteocat) se superessin rècords històrics registrats en un mes de maig a diverses capitals espanyoles (un 10 % del territori, com a mínim). I, si més no de moment, no podem parlar d’onada de calor aquest mes de maig.
El debat està servit i qui sap si en un futur no gaire llunyà s’haurà de replantejar aquesta definició tan tècnica per donar cabuda a altres mesos de l’any com el maig o el setembre.
