Actualment hi ha només sis agents rurals per cobrir tota la comarca del Barcelonès. Potser per això la seva presència passa desapercebuda i fins i tot hi ha veïns que els pregunten si s’han “perdut” al mig de la ciutat. Encara hi ha poca consciència que a les grans capitals també hi habita fauna urbana protegida. Les dues tasques principals dels Agents Rurals a Barcelona són la protecció del medi natural (que inclou vigilar la caça i la pesca furtives) i solucionar els problemes perquè la convivència entre fauna protegida i humans sigui possible. També fan tasques de prevenció d’incendis a la muntanya de Collserola i són els qui investiguen les causes dels incendis forestals. L’any 2021 van fer 3.500 actuacions al Barcelonès, de les quals 2.500 relacionades amb la fauna.

Dues agents rurals a Barcelona

L’home i la fauna

Una de les agents rurals amb qui ha parlat el programa ‘Via 15’ explica que les actuacions que fa l’home a la ciutat poden ser presumptament perjudicials per a la fauna protegida, com construir un edifici, pintar o rehabilitar una façana… Poden afectar espècies que busquen a les cavitats de les parets mitgeres el refugi on nidificar i passar la temporada que estan amb nosaltres“. Quan això passa, comenta aquesta agent, se’ls ha de construir una capsa niu al més a prop possible. El gruix d’aquestes espècies ve a la primavera, perquè són aus migratòries, com els falciots, els ballesters i les orenetes. Entre la fauna urbana protegida també hi ha rèptils, com les dues espècies de serp més habituals, la serp blanca i la serp verda.

Hi ha molta fauna protegida a l’entorn urbà i la gent ho desconeix
Nat, agent rural a l’Àrea Bàsica del Barcelonès

“Tenim poca consciència dels animals que viuen al nostre voltant”, comenta una altra de les agents rurals que recorren cada dia els carrers de Barcelona, i coincideix amb la seva companya que s’hauria de fer més divulgació: “Anunciar que venen els ocells i sortir als mitjans de comunicació cada temporada”, com fan a altres països.

Ballesters inteneten entrar als forats d'una paret mitgera per niar
Un grup de ballesters no poden niar als forats d’una paret mitgera a causa d’una malla
Collserola és una de les muntanyes més vigilades d’Europa
cap de l’Àrea Bàsica del Barcelonès dels Agents Rurals

Prevenció i investigació d’incendis

Collserola és “una de les muntanyes més vigilades d’Europa”, afirma el cap de l’Àrea Bàsica del Barcelonès dels Agents Rurals. Tothom hi té els ulls posats, des dels mateixos usuaris, tots ells amb un mòbil per enregistrar i notificar qualsevol incidència, passant pels guardes del parc natural i els Agents Rurals, fins a la Guàrdia Urbana, els Mossos i els Bombers. Tota vigilància és benvinguda, tenint el compte el risc d’incendi d’una àrea que el 2021 va patir uns 20-22 incendis, segons afirma el cap dels Agents Rurals a Barcelona. Sis d’aquests focs es van declarar en només dos mesos, en un estiu amb nombrosos incendis, com el que va cremar 12 hectàrees.

Més enllà de vetllar perquè es compleixin les mesures de prevenció passiva (com la neteja dels vorals de la carretera) i prevenció activa (és a dir, la vigilància que fan tots els cossos de seguretat), els Agents Rurals investiguen les causes dels incendis, fan un informe sobre els danys i, si escau, fan un atestat i interposen una denúncia per encausar el presumpte autor del foc.

Collserola és “un pas de fauna extraordinari”, explica una de les agents rurals que recorren habitualment el parc natural. Per això l’observació de la muntanya és tan important: “T’ajuda a tenir molta informació, tant de l’ús que en fan les persones com els animals“. Reconeix que “la gent no és conscient de les seves actituds” i creu que les penes que s’imposen haurien de ser més severes perquè “a vegades és l’única manera que la gent aprengui, a còpia de sancions”. De fet, els Agents Rurals són policia judicial, “intervenen en tots els temes penals vinculats amb flora, fauna i incendis”, explica el cap de l’Àrea Bàsica del Barcelonès, i comenta que només el mes de febrer van tenir cinc judicis. La seva presència habitual als jutjats de Barcelona fa que prefereixin mantenir el seu nom complet en l’anonimat.