Les altes temperatures han alterat el cicle natural de la vegetació catalana, amb especial incidència a Barcelona i els seus voltants. La calor enguany ha resistit fins ben entrat el novembre, i l’inici de la tardor està sent especialment càlid i sec. En conseqüència, la flora, desconcertada pels efectes del canvi climàtic, ha tornat a viure una segona primavera. Els arbres, en comptes de tenyir el paisatge d’una paleta ataronjada típica d’aquesta època de l’any, han florit de nou.
Barcelona, epicentre del desordre
El desordre climàtic a Catalunya s’ha notat especialment a les comarques properes a la capital: el Barcelonès, el Maresme i, entre d’altres, el Baix Llobregat. Arbres com la perera o el cirerer, que normalment donen fruits des de finals d’abril fins a mitjans de juliol, n’han tornat a produir, tot i estar fora de temporada. Per contra, els tarongers, els ametllers o els magraners, que es recol·lecten en els mesos més freds, han fet flor, un fenomen reservat a la primavera.
“Les floracions i fructificacions de tardor són força més discretes que les primaverals, però requereixen una despesa energètica per part de les plantes que normalment no els serveix per a res, ja que aquestes flors i fruits deixen de ser viables quan arriba el fred. És un malbaratament de recursos que podrien necessitar la primavera següent”, afirma Ester Prat, coordinadora de l’observatori ciutadà RitmeNatura del CREAF.
Participació ciutadana
Per tot plegat, el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), la UAB i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals han impulsat el projecte Barcelona Reconnecta. L’estudi, finançat per l’Ajuntament de Barcelona, recull fotografies enviades per la ciutadania per fer un seguiment dels efectes del canvi climàtic sobre el calendari de la natura a la ciutat. Durant el 2023, ja s’han recopilat més de 2.000 imatges. A més, també s’han fet una vintena de tallers divulgatius.
Les estacions de transició, en perill d’extinció
Segons el SMC, Barcelona ha viscut el setembre més càlid de les últimes i un octubre tan inusual com el de l’any passat. La tardor no ha entrat pràcticament en escena. Per aquest motiu, les fulles dels arbres han tardat molt a caure i aquests han necessitat més aigua. La manca de pluja, però, no ha ajudat aquests mesos: “Als llocs on la sequera té un gran impacte, el dèficit hídric pot arribar a tenir més pes que l’allargament de l’estació càlida i els arbres perden les fulles com a mecanisme de defensa per no perdre més humitat”, ha assegurar Jordi Cunillera, cap de l’equip de canvi climàtic del SMC.
