Fa tot just 10 dies ens trobàvem endinsats en un ambient hivernal, sota el paraigua mentre descarregaven les pluges més importants i destacables en gairebé mig any i amb els Pirineus ben farcits de neu, que deixaven realment estampes de postal. Així doncs, l’episodi de pluja del 8 i 10 de març va fer diana a les capçaleres, però tot just va ser flor d’un dia: de precipitacions amb cara i ulls no d’hem tingut des d’aleshores i el pronòstic per als propers dies tampoc és gaire esperançador. De moment, vivim d’aquest rècord bonic mentre la primavera, la suavitat, les hores de llum al dia i la batalla entre el sol i les boires costaneres encapçalen els titulars.
D’aquesta manera, el que dia rere dia hem anat ensumant és com l’ambient primaveral ha anat guanyat terreny i s’ha anat imposant de valent a tot el país. Aquest cap de setmana hem assolit les màximes més elevades de l’any com, per exemple, els 28,4 ºC a Vinebre, els 28,3 ºC a Benissanet o els 26,5 ºC de Seròs. Si bé la suavitat i l’ambient dolç al migdia s’ha deixat sentir a la majoria de viles del prelitoral, a l’interior la boira costanera ha engolit i ha desdibuixat molts trams de la costa i ha deixat els termòmetres a ratlla i més frenats.
La boira costanera, la gran protagonista del dia
Si bé Barcelona és de les ciutats més buscades i estimades arreu del món per la seva bonança i la gran quantitat d’hores de sol al dia, també és protagonista d’altres escenaris, encara que sigui de manera puntual, un punt fantasmagòrics, propis d’una pel·lícula de tensió i misteri.
La responsable que tant aquest cap de setmana com aquest dilluns, 18 de març del 2024, ens hàgim llevat ben coberts és la boira costanera.
El mar de núvols baixos i la boira, a estones molt espessa i atapeïda, no només ha estat present aquests dies i en especial aquest dilluns a Barcelona, sinó també en altres punts de la costa central, costa tarragonina i Terres de l’Ebre, així com trams del Maresme fins a la Selva marítima.
La boira costanera no s’ha de confondre amb la boira de la plana de Vic, del pla de Bages o del pla de Lleida, ja que, tot i que totes tenen en comú la reducció de la visibilitat, tenen orígens ben diferents.
