Barcelona tindrà una planta de generació de fred d’alta eficiència per climatitzar edificis. Serà la tercera que funcionarà a la ciutat i s’ubicarà al barri del Poblenou, a prop del cementiri i del mar, d’on captarà l’aigua per poder refrigerar els equips. Es començarà a construir el 2022 i permetrà ampliar en un centenar els edificis connectats a la xarxa de calor i fred Districlima, que ara serveix calor, fred i aigua calenta a 146 edificis.
Per construir la central nova, que serà soterrada i amb el compromís de generar zero emissions, Districlima invertirà 43,6 milions d’euros, i està previst que entri en funcionament el 2024, tot i que no es preveu que estigui a ple rendiment fins al 2032. Quan això passi, es calcula que la superfície climatitzada gairebé es doblarà fins a arribar a l’equivalent a 250 illes de l’Eixample (2.496.494 m2 ).
Actualment, a Barcelona funcionen dues plantes de generació de calor i fred. La primera va ser la central Fòrum, que es va posar en marxa el 2004. Permet la producció de calor i fred aprofitant el vapor generat en la combustió de residus sòlids urbans de la planta incineradora Tersa i utilitza l’aigua de mar per refrigerar els equips de producció.
La segona planta està situada al carrer de Tànger, al 22@, i va entrar en funcionament el 2012. Disposa d’un sistema d’acumulació de gel que permet la producció eficient d’energia en períodes de baixa demanda, i poder-la emmagatzemar fins que es necessita distribuir-la. Districlima és qui explota aquesta xarxa de distribució de calor i fred, que abasteix edificis d’oficines, habitatges, hotels, equipaments o centres docents, així com l’Hospital del Mar.
Districlima evita l’emissió de 21.000 tones de CO2
Durant l’any 2020 la xarxa de Districlima ha permès evitar l’emissió de 21.000 tones de CO2 a l’atmosfera, és a dir, l’equivalent a treure cada dia de la circulació 36.300 vehicles. Les xarxes de calor i fred formen part del compromís municipal de complir amb la Declaració d’Emergència Climàtica, que fixa la reducció dels gasos d’efecte d’hivernacle per a l’any 2030 en un 50 %.
Entre els projectes que també s’inclouen en aquest objectiu hi ha l’impuls de l’energia fotovoltaica i la creació de l’operador públic Barcelona Energia. Iniciatives que, segons l’Ajuntament, han permès un estalvi energètic de sis milions d’euros a la ciutat des del 2018. Barcelona lidera l’aposta per les xarxes de calor i fred a l’estat espanyol i segueix el model d’altres ciutats europees com Hèlsinki, Berlín o Moscou, amb una llarga tradició en el desplegament d’aquesta tecnologia.
