Quan entrem en una habitació acabada de pintar l’olor és evident. El que no ho és gens és que aquella pintura no deixarà mai d’emetre partícules a l’ambient. Tampoc ho faran els vernissos i alguns productes antiincendis que impregnen, per exemple, catifes i cortines. Quan encenem el foc, si tenim gas, la combustió també genera partícules i en salten a milers quan cuinem, sobretot els fregits. Fins i tot nosaltres i els animals, amb la seva caspa, en deixem anar. Tot plegat va disminuint la qualitat de l’aire dins de casa.
Com explica Xavier Querol, investigador del CSIC, la solució per millorar la qualitat de l’aire en interiors és sabuda: ventilar. El problema és quan, com passa a molts punts de Barcelona, l’aire de fora està contaminat. “En un estudi amb l’ISGlobal anomenat Breathe vam veure que el 84 % del carboni negre, del sutge dels motors dels vehicles que hi havia al pati de les escoles s’infiltrava a les aules perquè s’obria per ventilar”.
Igualment, alerten els experts, ventilar és necessari. Si es pot, evitant les hores de més trànsit. En cas de les escoles i altres interiors amb persones vulnerables, Querol recomana la instal·lació de ventilació mecànica, un sistema que filtra l’aire i el neteja. Així s’evita que la contaminació exterior entri. De fet, com alerta Jacobo Sellarès, pneumòleg de l’Hospital Clínic, ser en un interior no evita problemes de salut per pol·lució. “Estudis a Corea del Sud, a Seül, demostren que persones que pràcticament no surten de casa també pateixen els pics de contaminació a l’exterior”, detalla.
L’ozó troposfèric, un perill si ens entra a casa
Els darrers estudis alerten d’un contaminant, fins ara poc estudiat, que pot ser un problema greu per a la salut, també en interiors. És l’ozó troposfèric, que es genera quan la radiació solar impacta en el diòxid de nitrogen —sobretot provinent del trànsit— i compostos orgànics volàtils. “Quan obrim per ventilar i ens entra l’ozó exterior pot reaccionar amb productes com dissolvents, netejadors, ambientadors, vernissos, etc. i generar milions de partícules ultrafines”, explica Querol.
Quan obrim per ventilar i ens entra l’ozó exterior pot reaccionar amb productes com dissolvents, netejadors, ambientadors, vernissos, etc. i generar milions de partícules ultrafines”
Els riscos dels alts nivells de CO2
La qualitat de l’aire també implica una bona relació entre l’oxigen i el CO2 que exhalem. Un exemple pràctic: un vehicle tancat amb els sistema de recirculació de l’aire pot ser contraproduent en un viatge llarg. L’oxigen no es renova i l’excés de CO2 pot acabar provocant una baixada de tensió i somnolència en el conductor.
