La campanya forestal del 2023 del projecte DeBosCat ha estat de rècord. Des que es va començar a implementar aquest projecte coordinat pel CREAF l’any 2012, no s’havia registrat mai tanta afectació de boscos a causa de la sequera. El 2023 s’han registrat 66.482 hectàrees de boscos que han perdut les fulles, s’han assecat o bé han mort per culpa de la sequera. Es tracta de la pitjor campanya de tota la sèrie, molt per sobre les 40.000 hectàrees afectades l’any 2012, l’any del rècord precedent.
El projecte DeBosCat, impulsat per la Generalitat de Catalunya i coordinat pel CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals), va néixer l’any 2010 amb l’objectiu principal de fer el seguiment dels episodis de sequera dels nostres boscos. Els Agents Rurals són qui s’encarreguen de detectar, delimitar i registrar les zones arbrades afectades per decaïment a la tardor.
Molts més arbres morts per sequera que pels incendis forestals
Mireia Banqué, investigadora del CREAF i coordinadora del projecte DeBosCat, destaca que els resultats d’aquest 2023 demostren que ens preocupem molt per si els boscos es cremen, quan hauríem d’estar igualment preocupats perquè es moren de set i de calor.
Ara tenim 65.000 hectàrees afectades per sequera, però recordem que tota la superfície forestal cremada a Catalunya en els darrers 10 anys en suma només unes 22.500 i que els grans incendis de l’any 1994 van cremar-ne 45.000”
L’any 2020 es va registrar un mínim de superfície afectada però l’any següent, el 2021, va haver-hi un nou embat d’afectació a moltes comarques. La campanya del 2022 va ser molt destacable tant per l’extensió de superfície afectada (33.000 ha) com per la seva intensitat.
La persistència de la sequera en la qual ens trobem immersos ha fet que la campanya del 2023 hagi estat la més extensa fins ara. Aproximadament la meitat dels boscos afectats són masses forestals que ja havien patit decaïment (presència d’arbres morts, sense fulles o amb fulles seques prematurament) l’any 2022 i és que, en un 60 % dels casos, aquests boscos que ja havien estat afectats per la sequera l’any passat ha mostrat un empitjorament o nova afectació aquest 2023.
La persistència de la sequera, els pics de calor i l’augment sostingut de la temperatua estan tenint efectes molt palpables als boscos. La complexitat de la situació actual s’ha escapat de la capacitat del propi projecte (…)”
Els boscos de Catalunya, més afectats per la sequera del 2023
Gràcies a la feina dels Agents Rurals s’han pogut comptabilitzar les hectàrees de boscos afectats per la sequera. Els episodis de nova afectació l’any 2023 es van concentrar especialment a la meitat nord-est del país.
La comarca amb més afectacions noves ha estat el Baix Empordà, amb un valor rècord de 9.230 hectàrees. Darrere seu la Selva (4.650 ha), el Gironès (3.320 ha) i Osona amb 2.265 hectàrees afectades. Es tracta de valors molt superiors als de les campanyes anteriors.
Si se suma la superfície dels boscos de nova afectació amb els d’antiga (amb aquells boscos que no s’han recuperat de l’any anterior) es pot comprovar que les comarques amb major afectació són el Baix Empordà i la Selva (amb prop de 10.000 ha en cada cas), seguides d’Osona, la Noguera, el Pallars Jussà, el Gironès i el Berguedà (amb afectacions d’entre 5.000 i 7.000 ha).
Quines espècies han estat les més afectades?
La superfície de planifolis afectada, és a dir, arbres de fulla plana com l’alzina, el roure o el faig, ha estat de 40.800 hectàrees, sumant la superfície nova i l’antiga. L’alzina i l’alzina surera n’han estat les més afectades. Aquestes espècies són de resposta ràpida en un context de sequera: assequen les fulles i les deixen caure.
Les coníferes (pins, avets, ginebres, etc.) són espècies que aguanten més temps les condicions de sequera abans no se’n fan visibles els símptomes. Quan ja no poden més, però, s’assequen i moren de cop. Las superfície afectada de coníferes per la sequera ha estat excepcional, amb 15.600 hectàrees en total. Cal destacar la gran afectació de pi roig.
